Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
La llum del Quartet Hagen interpretant Haydn il·lumina el Palau
5/5/2017 |
Programa: Quartet Hagen
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana
El Quartet Hagen, una de les formacions cambrístiques més notables de l’actualitat, ha visitat el Palau de la Música en la seva temporada de Cambra. El concert que van oferir, molt homogeni, estava integrat per la meitat dels quartets op. 76 de Haydn, l’última sèrie que el compositor va escriure, el 1796, quan ja no treballava al servei del príncep d’Esterházy. La llum i la passió amb què el Quartet Hagen va interpretar Haydn van convertir el concert en tot un èxit.
Lukas Hagen, Rainer Schmidt, Veronika Hagen, Clemens Hagen (f.l.t.r)
Dels quartets op. 76 en van interpretar el segon, el quart i el sisè. El Quartet op. 76 núm. 2, “Les Quintes”, rep aquest sobrenom per l’interval que domina el tema inicial i que ja des del començament deixa veure el diàleg entre les quintes i les frases emblemàtiques del primer violí. Ja des de bon començament el Quartet Hagen va fer sentir un so homogeni i compacte i va mostrar així que es tracta d’una formació amb molts anys de rodatge que ha aconseguit la comunió plena entre els quatre músics. Tot i així, el primer violí de Lucas Hagen va sonar de manera un xic insuficient, va ser poc incisiu.
El Quartet op. 76 núm. 4, “de l’Alba”, el segon que van interpretar, rep aquest nom pel seu tema inicial ascendent sobre acords sostinguts. El Quartet Hagen va continuar amb el seu bon so i el seu estil clàssic i molt polit, tal com requereix Haydn. Especialment en el Menuetto. Allegro van executar les dinàmiques de so de manera suau, però molt notòria. La música fluïa amb ritme i naturalitat, i el primer violí va exhibir un so més a la corda que en el primer quartet. Això va fer que aquí el grau de complicitat entre els quatre músics fos més gran.
El Quartet op. 76 núm. 6, el darrer de la sèrie, sense sobrenom, va ser la culminació interpretativa del Quartet Hagen. No tan sols perquè fos la darrera peça del programa, sinó perquè també va ser la més intensa i la més reeixida. En el segon moviment, la Fantasia. Adagio, van fer gala d’un so gairebé difuminat que creava una aura embolcalladora molt delicada. I al llarg de tot el quartet van mostrar novament un so molt característic d’ells, marcat per la gracilitat. No es tracta d’un so punyent, sinó d’estil lleugerament saltironant, dolç i que transmet sensació de comoditat.
És una tasca titànica que una formació cambrística assoleixi i mantingui un nivell d’excel·lència com el del Quartet Hagen. La seva compenetració és total i el seu so és d’una puresa tal que es fa molt difícil descriure amb paraules el seu estil interpretatiu. La qualitat i la bellesa moltes vegades no tenen cap tret distintiu, sinó que són un tot indefinible. L’art del Quartet Hagen respon ben bé això, i el que és segur és que al darrere hi ha hores i hores d’assajos.
Elsa Álvarez Forges
Núvol
