Cerca de crítiques

Enquesta

Bejun Mehta i l'Akademie für Alte Musik Berlin, un luxe barroc al Palau

3/5/2017 |

 

Programa: Bejun Mehta i l'Akademie für Alte Musik Berlin

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El contratenor americà Bejun Mehta, acompanyat per l’Akademie für Alte Musik Berlin, va oferir un concert de música barroca al Palau de la Música en el marc del cicle Grans Veus. Mehta és un dels grans contratenors de l’actualitat i, en un concert en què va estar absolutament pletòric, va conquerir el públic amb la seva puresa de veu i d’estil.

En el programa hi van convergir música religiosa i profana, vocal i instrumental, majoritàriament de Bach, Händel i Vivaldi. Mehta va començar de manera sorprenent, amb l’ària de la cantata Siete rose rugiadose, de Händel. Sorprenent perquè és una peça molt lenta i melangiosa, de caràcter íntim, no precisament idònia per posar la veu a to. Així i tot, Mehta va exhibir una veu lluminosa i molt ben projectada, dolça i plena de matisos, que ja feia palès el seu art i la seva tècnica. En la segona obra, la cantata Mi palpita il cor, també de Händel, Mehta va demostrar la seva efectivitat tant en àries lentes com ràpides. Es va notar que dominava una mica més les primeres, ja que les agilitats, malgrat fer-les de manera bastant controlada, no li van sonar del tot nítides.

El plat fort del programa va ser la cantata de Bach Ich habe genug, BWV 82, la mateixa que, curiosament, ja va interpretar Philippe Jaroussky el novembre proppassat, i que l’any vinent interpretarà Matthias Goerne. Es tracta d’una cantata d’una elevació espiritual fora mida, amb dues àries descomunals. La veu de Bejun Mehta, sempre cristal·lina, va sonar un xic plana en la primera ària, “Ich habe genug”. Va faltar-hi una mica d’harmònics perquè la cobertura vocal fos completa, però tot i així, va aconseguir transmetre l’enorme placidesa de l’ària. Ara bé, on Mehta va brillar sense màcula va ser en la segona ària, “Schlummert ein, ihr matten Augen”, de caràcter dolç, pastós, d’una tendresa infinita, amb una interpretació etèria que feia que el temps es deturés. Cal dir també que l’Akademie für Alte Musik va tenir un paper molt rellevant a l’hora d’aconseguir aquest resultat, ja que va fer un acompanyament absolutament embolcallador de la veu de Mehta.

Acabada la primera part del concert, Mehta va tornar a sortir per interpretar una ària de lament de Johann Christoph Bach, cosí del pare de Johann Sebastian. Aquí el contratenor es va recrear hàbilment en les notes llargues, accentuant el caràcter melangiós de la peça. En la cantata Pianti, sospiri e dimandar mercede, RV 676, de Vivaldi, Mehta va es va reivindicar com un cantant portentós en l’execució d’agilitats ràpides, que van sonar molt nítides. Després l’orquestra va interpretar la simfonia La passione di Gesù Signor Nostro, d’Antonio Caldara, una peça d’aire festiu i amb semblança a la música de Vivaldi. Mehta va tornar a sortir per interpretar una peça d’allò més original, la cantata Schlage doch, gewünschte Stunde, fins fa pocs anys atribuïda a Bach –fins i tot té número de BWV–, i recentment adjudicada al compositor Melchior Hoffmann, coetani del Cantor de Leipzig. L’originalitat de l’obra rau en l’ús de les campanes com a instrument en duo amb el cant solista, que s’ofereixen com un timbre celestial que obre les portes del cel al creient amb una alegria contagiosa. Finalment, Mehta va tornar a Händel per interpretar-ne un Anthem, I will magnify thee, en què va mostrar novament amplitud de so i un gruix de veu considerable, juntament amb una línia vocal preciosa i preciosista.

Sens dubte, Bejun Mehta és un primera espasa dels contratenors de l’actualitat, corda vocal que fa uns anys que està vivint un renaixement gloriós, amb noms com Philippe Jaroussky, Andreas Scholl, David Daniels, Xavier Sabata o Valer Sabadus. Afortunadament, cada vegada aixequen més passions entre el públic melòman.

Elsa Álvarez Forges
Núvol