Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Txaikovski omple l'Auditori de música russa

1/5/2017 |

 

Programa: Varvara i l'Orquestra Txaikovski de Moscou

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

La temporada d’Ibercàmera de l’Auditori, un any més, ens ha ofert l’oportunitat de sentir la jove pianista russa Varvara, al costat de l’Orquestra Txaikovski de Moscou, dirigida pel seu titular, Vladimir Fedosseiev. Intèrprets russos per interpretar un programa íntegrament rus: el Concert per a piano núm. 2 de Serguei Rakhmàninov i una suite del ballet El llac dels cignes, de Txaikovski. Va ser una explosió de romanticisme arravatador –o més aviat Postromanticisme–, amb uns intèrprets de primer nivell.

El Concert núm. 2 en do menor, op. 18 de Rakhmàninov, compost l’any 1900, és una obra de grans dimensions i envergadura, especialment per al piano, però també per a l’orquestra. El solista ha d’estar dotat d’una gran tècnica per les dificultats que presenta la partitura, però sobretot, ha de tenir unes mans i uns dits molt musculats per poder treure un so imponent i esplendorós del piano. Varvara, que és una pianista dotada d’una sensibilitat exquisida i que toca amb un legato preciós i elegantíssim, en aquest concert, al costat de l’Orquestra Txaikovski, va quedar un xic eclipsada. La pianista s’esforçava visiblement –a vegades s’alçava de la banqueta de manera involuntària per percudir les tecles amb més força– per destacar damunt l’orquestra, però Fedosseiev no va saber equilibrar prou bé la intensitat d’una orquestra molt gran amb la del piano de Varvara.

També és cert, però, que l’Orquestra Txaikovski va exhibir un so brillant, i que a mesura que el concert va avançar la compenetració amb Varvara va anar millorant. En l’Adagio sostenuto, que va començar una mica amb mal peu per un petit desacompassament entre orquestra i piano, va culminar de manera sublim, i en l’Allegro scherzando Varvara va fer una demostració fabulosa del seu legato delicat i finíssim.

A la segona part va venir el compositor que dóna nom a l’orquestra. Van interpretar una suite del ballet El llac dels cignes, però no la qual s’interpreta habitualment, sinó una de feta pel mateix Vladimir Fedosseiev, que incloïa vuit escenes del ballet original. Vam poder sentir una orquestra amb un so brillant i molt potent, i Fedosseiev va imbuir cadascun dels moviments d’un legato que feia volar la imaginació cap als tutús. S’ha de dir, però, que el Vals va anar a una velocitat exasperadament lenta, que no convidava precisament a ballar i a enlairar-se amb la música de Txaikovski. Així mateix, en el moviment final la percussió va tenir un paper massa preponderant, especialment el bombo, amb uns cops massa forts que eixordaven el conjunt de l’orquestra.

En tot cas, l’Orquestra Simfònica Txaikovski és una formació de gran solvència formada per músics d’alta qualitat. Cosa que vam poder comprovar en les parts solistes que van executar en la “Dansa dels cignes”, en què vam sentir el concertino, el primer violoncel i l’arpa en una interpretació més que correcta, sobresortint com a solistes de gran nivell. Amb moltes més llums que ombres, el mestre Fedosseiev va dirigir un programa que va fer les delícies del públic.

Elsa Álvarez Forges
Núvol