L’OBC s’ha afegit a la proposta del Festival Emergents de donar una plataforma a joves intèrprets que, seguint la imatge del cartell -d’encert estètic dubtós-, estan sortint de l’ou per entrar en els primers estadis de la seva trajectòria professional. L’orquestra ha tingut l’encert de convidar Lawrence Foster, no debades una de les qualitats del director nord-americà, ben palesada en el seu pas com a titular de l’OBC, és tenir la flexibilitat i sensibilitat necessàries per acompanyar solistes de tota mena.

Aurélien Pascal va abordar el Concert per a violoncel i orquestra op.85 d’Elgar, una de les pàgines majors de la literatura per al seu instrument, que l’intèrpret francès va ancorar de forma clara en el seu vessant més melangiós, ja fos en la peroració inicial o en un adagio entotsolat, una visió complementada per una tècnica aguerrida i una afinació de gran nitidesa en els passatges més extravertits. Només li va faltar lligar amb més cohesió els diferents elements de la partitura.

L’OBC va oferir una resposta més ajustada en aquesta singular criatura que és el Concert per a violí, violoncel, piano i orquestra op.56 de Beethoven, amb el Trio VibrArt exemplificant com, a vegades, el conjunt és superior a la suma de les parts. El compositor posa en cada moviment el violoncel com a iniciador del joc entre els solistes, tasca que Fernando Arias Fernández va assumir amb solvència abans de passar a un pla més discret, mentre que el so brillant del violí de Miguel Colom tenia certa tendència a estellar-se, exercint el piano de Juan Pérez Floristán de cohesionador d’un discurs enèrgic que va trobar en el final la seva manifestació més fulgurant. L’obertura Meeresstille und glückliche Fahrt ( La mar en calma i venturós viatge ) de Mendelssohn, de la qual Foster va signar una lectura lluminosa, enviava els millors auguris als joves protagonistes de la sessió.