Cerca de crítiques

Enquesta

Barcelona, Casals, Bach i Claret

5/4/2017 |

 

Programa: Suites de Bach

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Poca llum, la justa, destacant la figura del violoncel·lista. Aquest aixeca suaument l’arc, i acarona les cordes del violoncel mentre els seus dits recorren amb pulcritud i seguretat tots els registres que el gran mestre Johann Sebastian Bach va saber treure d’aquest magnífic instrument. El so que surt amb la interpretació que d’aquestes Suites de Bach fa que el violoncel·lista Lluís Claret ompli la sala del Palau de la Música Catalana amb el seu mestratge.

En Lluís Claret toca un violoncel Nicolas Lupot de 1820, un dels millors lutiers a la seva època i de tots els  temps a França, instruments que van merèixer el sobrenom dels “stradivari francesos”. El so d’aquest instrument és profund, amb uns greus notablement dolços, d’un bell marró una dolçor que s’estén a tots els registres, i que no perd en els aguts, que són de color crema torrat. Res d’estridents llampecs, res de pèrdues de color, a mans de Lluís Claret el Lupot sona a estones a clavecí, altres a orgue, de vegades a oboè, i amb el seu solitari discurs pots percebre les llums de la música harmonitzant l’ànima de Bach.

Aquest concert del diumenge 2 d’abril de 2017 el va organitzar l’Orquestra Camera Musicae, un concert amb un sol intèrpret, en una residència que ens permetrà gaudir del violoncel·lista Lluís Claret en més ocasions amb el conjunt de l’OCM. Per primera vegada aquesta institució proposa un recital a les seves temporades de concert, i ho fa amb dos propòsits ben concrets: d’una banda celebrar el 140è aniversari del naixement d’en Pau Casals (29 de desembre de 1876) i d’una altra presentar aquesta residència de Claret amb l’OCM, que es perllongarà 3 anys. Pau Casals va ser el padrí d’en Lluís Claret, i Enric Casals el seu professor al llarg de molts anys. Així doncs els dos propòsits s’esdevenen intensament relacionats.

El programa de les Suites de Bach és, a més, un altre copet d’ull a Casals: ell va ser qui va redescobrir aquestes magnífiques peces, i que les va fer gairebé imprescindibles al repertori de la música a partir de les seves interpretacions, i no parlo només de la música de violoncel, sinó de la música en general. I va ser a Barcelona on Casals les va trobar a una llibreria, l’any 1890, i les va fer seves. Barcelona, Casals, Bach i Claret, tot encaixa d’una manera natural en aquest concert.

El violoncel de Pau Casals, la seva escola, se sent en les interpretacions de Lluís Claret. És l’escola que va donar noms com ara Casals, Gaspar Cassadó, Francisca Vidal (la dona de Pau Casals)… Una escola que no va començar en Casals, sinó abans, tot i que la genialitat del mestre del Vendrell, i la seva dedicació a l’ensenyament, fan creure que va ser l’impulsor d’aquesta escola. Però és cert que Casals va donar al violoncel la importància que ara li donem, el va treure del passat i el va fer etern, com el mateix Lluís Claret va explicar en les pàgines de Núvol ara fa un parell d’anys (vegeu http://www.nuvol.com/noticies/lluis-claret-homenatja-rostropovich-amb-pau-casals/).

Va ser un immens plaer el fet d’escoltar quatre de les sis suites per a violoncel de Bach de les mans de Lluís Claret. Van ser les suites 1 a 4 (BWV 1007, 1008, 1009 i 1010), totes elles amb un preludi i cinc danses, i jo encara hauria demanat més, perquè va ser tot un privilegi ser-hi al Palau. Claret fa fer un emotiu afegit fora de programa i, com no podia ser d’una altra manera, un que tancava els lligams de la nit: la versió de Casals del Cant dels ocells. Gràcies, mestre!

 

Josep Maria Rebés
Núvol