La màgia de la llum natural realçant els colors del Palau de la Música va saludar ahir l’inici de la marató musical de quatre dies amb les nou simfonies de Ludwig van Beethoven. La Simfònica Simón Bolívar dirigida per Gustavo Dudamel, el fill predilecte del Sistema d’Orquestres de Veneçuela, va agitar el recinte modernista amb la interpretació de les quatre primeres obres d’aquest totèmic i revolucionari llegat. La formació, integrada per músics de 17 a 34 anys, va desplegar tota la vitalitat, energia i entrega pròpies del seu segell interpretatiu posant-lo al servei de la recreació del gran testament del geni de Bonn.

El transversal públic, que ha esgotat les 10.000 entrades d’aquesta fita que durarà fins dimecres, va expressar el seu entusiasme per l’emotiva i visceral interpretació de la Primera i Segona simfonies, en sessió matinal, i de la Tercera (Heroica) i Quarta, a la tarda, que van completar una extenuant jornada marcada pel desgast físic i psíquic que n’exigeix l’execució.

L’expectació que ha despertat la principal aposta de la temporada del Palau, en col·laboració amb l’Obra Social de La Caixa, ha fet que prop de 600 melòmans hagin adquirit entrades per al cicle complet. A més dels abonats de Palau 100 hi ha aficionats de la resta d’Espanya, Andorra, Israel, Argentina, Àustria i Alemanya i de ciutats com Londres, París i Tòquio. L’actriu María Valverde, parella del director veneçolà, l’acompanya, tot i que no se la va veure al recinte a la sessió matinal. Va ser a la de la tarda.

La batuta més jove de la història del Concert de Cap d’Any de Viena i titular de la Filharmònica de Los Angeles va demostrar la complicitat i compenetració que sent quan es posa al capdavant dels seus compatriotes. El jove mestre de 36 anys, amb uns rissos que ja dibuixen alguns cabells blancs, s’impregna al seu costat de l’objectiu fundacional de l’orquestra i aconsegueix que les seves interpretacions estiguin plenes de nervi, espontaneïtat i jovialitat. Dirigeix de memòria, però amb gestos i indicacions molt precises, marcant els temps i els silencis de manera que tot flueixi d’una manera extraordinàriament harmònica.

La qualitat i homogeneïtat sonores exposades a les obertures d’Egmont i Coriolà, que van precedir la interpretació de les dues primeres simfonies, van ser una mostra que l’orquestra venia amb els deures fets, després d’oferir recentment aquest mateix cicle a Caracas. ¿Qui ha dit que obres com les que ens ocupen només les poden interpretar amb profunditat les grans formacions centreeuropees? Aquests músics llatins, molt familiaritzats amb un repertori que entronca amb l’esperit humanista i social del seu projecte, han posat en evidència el poder de comunicació de la música a partir de la seva visceral i directa manera d’interpretar-la.

Tal com ho senten

Ofereixen un Beethoven ple de vida i el toquen com el senten, però dins els cànons de la tradició. Aquest i no cap altre és el secret del seu èxit. Des de la dissonància del primer acord a la Primera, que manté referències a Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart, l’orquestra s’acomoda amb el seu estil al llenguatge simfònic de l’autor amb els seus vigorosos tutti, modulacions i moments tristos en contrast amb els lluminosos. A la Segona, introduïda amb un Adagio molto melancòlic, la formació va brillar en l’energètica marcialitat de l’Allegro con brío, en el colorit del Larghetto, el dinamisme del Scherzo i l’Allegro molto final.

Acaba de començar i encara queda el millor de la marató. Cinc concerts amb l’explosió final de la Novena, en què les corals de l’Orfeó Català es podran lluir.