5/3/2017 |
Programa: Thaïs
Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu
Les sobredosis es poden produir amb quantitats petites. No fa ni dos mesos que el Liceu va programar Werther que ara hi torna amb un altre Massenet, la qual cosa, en una temporada limitada de títols, és una exageració. L’excusa és la mateixa que l’últim cop que Thaïs va arribar al teatre de la Rambla: oferir una versió en concert ad maiorem gloriam d’una figura estel·lar: Renée Fleming llavors (Thomas Hampson al final va caure del cartell), Plácido Domingo ara, amb tots els respectes a la protagonista, Nino Machaidze, que el mateix teatre va desterrar dels cartells anunciadors.
Certament, calen grans personalitats vocals per donar un mínim de consistència a aquesta història de religiositat de saló i destins creuats -una puta esdevé santa i un sant cau en les temptacions de la carn-, servida per una partitura desigual, amb un orientalisme de postal, una sensualitat gens intoxicant i algunes melodies acaronadores -com la famosa Meditació, ben defensada pel concertino Kai Gleusteen- explotades més enllà del necessari. Machaidze va traduir bé l’evolució de la cortesana, amb una veu dúctil a la qual se li podia demanar una mica més de vellut. Si a Dis-moi que je suis belle va estar brillant (això sí, sense trinat ni re sobreagut opcional), a l’acte tercer va trobar els accents entendridors de la penitent amb visions místiques.
L’hipòcrita eremita Athanaël pertany a la corrua de personatges per a baríton que un omnívor Domingo ha incorporat en aquesta sorprenent etapa tardoral de la seva gloriosa carrera. La convicció i la força comunicativa romanen intactes, malgrat una veu amb un desgast inevitable que no impedeix al tenor donar el màxim en un convincent final. Nicias ofereix limitades oportunitats de lluïment que Celso Albelo va aprofitar amb escreix, mentre que Damián del Castillo va ser un sobri Palémon, i Sara Blanch i Marifé Nogales, unes seductores esclaves de Nicias. Des del fossat, Patrick Fournillier, director que coneix Massenet del dret i del revés, va optar per una versió directa, un punt seca, que com a mínim va evitar la sobredosi de sucre.