El commovedor intimisme de la veu a cappella del contratenor català Xavier Sabata interpretant Ne timeas Maria, de Tomás Luis de Victoria, va tancar un intens programa dimarts al Palau. La vetllada d’Ibercamera es va iniciar amb l’explosiva extraversió de Música per als reals focs artificials, de Georg Fiedrich Händel, i va continuar amb una primera part instrumental recreada per l’orquestra Forma Antiqva i dissenyada amb peces populars del barroc. Petites mostres de Henry Purcell i Georg Telemann i dos fragments de la Música aquàtica de Händel, que combina moviments breus amb seqüències de dansa, van tancar la colorista primera part.
La formació que dirigeix el clavecinista Aarón Zapico reuneix alguns dels més brillants músics espanyols especialitzats en instruments de música antiga. Els germans del líder del grup, Daniel (tiorba) i Pablo (guitarra i llaüt), són l’eix d’un equilibrat conjunt que s’ha consolidat com un referent. Ho van demostrar amb escreix en un inici amb alts i baixos però d’indiscutible eficàcia. Especialment brillant, amb tots els efectius en escena, va ser la versió amb focs d’artifici.MADURESA INTERPRETATIVA / El ben graduat programa va anar decreixent en efectius en escena a l’entrar en el terreny de la música sacra presidida per l’Stabat mater d’Antonio Vivaldi. Hi va entrar en joc la pulcra, sensible i continguda veu de Sabata, que viu un moment de gran maduresa interpretativa. Va exhibir la seva enorme expressivitat dramàtica en la recreació dels nou apartats sobre el dolor d’una mare vetllant el seu fill al peu de la creu, la compassió que generen aquests sentiments i la pregària de la mare de Déu. El lent i melancòlic desenvolupament del trist relat va encaixar com l’anell al dit en la vocalitat de l’artista. Va ser impactant també el Pianto della Madonna de Giovanni Felice Sances i excel·lent l’optimista motet Ne timeas Maria, dedicat a l’Anunciació.