Cerca de crítiques

Enquesta

Wagner senyoreja a l'Auditori

29/1/2017 |

 

Programa: Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky, Valery Gergeiv

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Barcelona és wagneriana. Sí senyor! Divendres al vespre la ciutat va deixar ben clar que el seu idil·li amb el compositor alemany està lluny d'haver-se exhaurit al segle XXI. La veritat és que l'esquer Valery Gergiev-Orquestra del Mariinsky donava molt de joc, i entre el públic fins i tot hi havia turistes culturals (sí, aquesta modalitat també funciona quan el cartell s'ho mereix) que van venir expressament d'Alemanya (una noia, per exemple, m'ho comentava tot just fent cua per deixar el paraigua al guarda-roba) i d'altres d'Anglaterra (aquí és de parar l'orella en l'entreacte) per no perdre's aquest concert fantàstic d'Ibercamera a l'Auditori. Era un dream team a dos nivells: interpretatiu, amb la soprano de categoria Rolls-royce Eva-Maria Westbroek, el tenor del Mariiknsky Mikhail Vekua i el joveníssim pianista nord americà, virtuós entre els virtuosos, George Li. Tots tres, debutants a Ibercamera; i pel programa –excepcional– amb obres de Wagner (el preludi de l'acte I de Lohengrin, el tercer acte de Tristany i Isolda), l'escena final de Salomé de Strauss, i el Concert per a piano núm. 1 en mi bemoll major de Liszt. Podria semblar un estirabot, però aquests tres autors segueixen un fil conductor que cobreix tot l'espectre del romanticisme, començant per Liszt, sogre de Wagner (que –recordem-ho–, es va casar amb la filla de Liszt, Còsima), i Richard Strauss, protegit de la parella Wagner-Còsima.

Amb un Gergiev inspirat, l'orquestra va sonar brillant, precisa, compacta i etèria. Però qui va lluir intensament –i no només pel seu vestit de lluentons negres– va ser la soprano holandesa Westbroek, que ja va seduir el públic l'estiu passat al Festival de Peralada. A banda de la indiscutible potència vocal, la soprano va mostrar els seus dots interpretatius submergint-se –encara que fos en versió concert– en el moment més dramàtic dels papers ja dramàtics de per si de Salomé i Isolda. Va ser molt aplaudit també el pianista Georges Li que, després de deixar tothom bocabadat amb una interpretació tan tècnicament com expressivament rodona, va oferir un bis. Llàstima que el públic de platea, tan bon punt es va acabar el concert, va començar a desfilar, suposo que per arribar abans al guarda-robes, recuperar els paraigües i aconseguir taxi. Després de la sublimitat del Liebestod, la desbandada va caure com un xàfec. Que els artistes ens perdonin.

Valèria Gaillard
El Punt / Avui