CRÍTICA

54è CONCURS INTERNACIONAL DE CANT TENOR VIÑAS. Jaegyeng Jo, Junhan Choi, Elbenita Kajtazi, Xabier Anduaga, Elena Bezgodkova, Petr Nekoranec, Carles Pachón, Adriana González. Stefano Giannini, piano. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Daniel Gil de Tejada. LICEU. 22 DE GENER DE 2017.

La 54a edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas ha tornat a ratificar l’enorme impacte que aquesta convocatòria, una de les més antigues, té arreu del món. Parlem d’un concurs creat l’any 1963 per Jacint Vilardell, fill del tenor català Francesc Viñas, una de les primeres veus catalanes internacionals, i gestionat al llarg dels anys per la seva família; primer la seva filla Maria Vilardell i després els seus néts, amb Miguel Lerín al capdavant. Des de sempre vinculat al Gran Teatre del Liceu, ja fa uns anys que el teatre d’òpera n’ha assumit l’organització, tot comptant encara amb l’imprescindible ajut dels voluntaris que any rere any s’encarreguen que l’esperit del Concurs Viñas es perpetuï i el caràcter familiar de la proposta no es perdi. Probablement aquesta és una de les claus del seu èxit.

En aquesta edició les proves preliminars realitzades als teatres d’òpera de Londres, Nova York, París, Milà, Berlín, Pequín, Los Angeles, Moscou i Madrid van permetre que 282 candidats poguessin presentar-se al Concurs sense necessitat de viatjar a Barcelona. D’aquests, 52 van passar directament a la segona ronda a Barcelona, als quals es van sumar els 177 que van realitzar la primera prova eliminatòria a la Ciutat Comtal. Així doncs, en total 511 candidats de 62 països diferents, entre els quals destaquen per nombre de participants, un cop més Corea, Rússia i Espanya.

Aquesta estadística s’ha vist recompensada enguany en la llista de guanyadors, entre els quals hi ha dos espanyols (un català), una russa i dos coreans. Tot i això, el primer premi oficial ha recaigut en el tenor txec Petr Nekoranec, que es va endur també el Premi Especial Plácido Domingo per a un finalista tenor. El segon premi va recaure en la soprano guatemalenca Adriana González, que es va endur també el premi ofert per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i el premi del públic assistent a la prova final.

El tercer premi va recaure en el baríton català Carles Pachón, de tan sols 22 anys, i que es va endur set premis més, entre els quals el premi al millor cantant català, concedit per l’Ajuntament i les Joventuts Musicals de Moià, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada i el premi del públic assistent a la prova final.

La soprano russa Elena Bezgodkova es va endur el quart premi i el premi al millor intèrpret de música russa, mentre que el cinquè premi va recaure en el tenor basc Xabier Anduaga, que va rebre també el premi al millor intèrpret de sarsuela i el premi al millor cantant espanyol, entre d’altres. El sisè premi va anar a mans de la soprano albanesa Elbenita Kajtazi, i els barítons coreans Junhan Choi i Jaegyengo Jo van rebre, respectivament, el premi al millor intèrpret d’oratori-lied i el premi al millor intèrpret de Mozart.

En aquesta edició, el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas ha comptat amb un jurat excepcional, format pel tenor Jaume Aragall, la mezzosoprano Grace Bumbry, la soprano Makvala Kasrashvili i els responsables i programadors artístics de teatres com la Metropolitan Opera House de Nova York (Lenore Rosenberg), Teatro Real (Joan Matabosch), Teatro alla Scala de Milà (Toni Gradsack), Royal Opera House Covent Garden de Londres (Peter Mario Katona), Teatro Colón de Buenos Aires (Guillermo Scarabino), Deutsche Oper Berlin (Christoph Seuferie), Opéra National de París (Ilias Tzempetonidis) i el Gran Teatre del Liceu (Christina Scheppelmann).

Predomini masculí al palmarès del 54è Concurs Tenor Viñas

Imatge dels premiats en el 54è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. © Antoni Bofill

El palmarès d’aquesta edició ha estat marcat per un predomini de les veus masculines presents a la final del divendres 20 de gener passat i, com a conseqüència, a la terna de premiats.

Tal com es va poder apreciar a la seva presentació amb orquestra en el concert de guanyadors, aquesta edició ha premiat de manera evident el talent més jove, amb els premis principals atorgats a cantants per sota dels 25 anys, com és el cas de la soprano de Guatemala Adriana González (segon premi oficial), el tenor txec Petr Nekoranec (primer premi oficial) i el baríton català Carles Pachón (tercer premi oficial).

En el cas del baríton català, el seu ascens ha estat meteòric, similar potser al que fa més de cinquanta anys va viure un tenor català, de nom Jaume Aragall, que en poc més d’un any va aprendre les bases necessàries per poder afrontar el repertori líric i triomfar. Carles Pachón té 22 anys acabats de fer i no va ser fins al 2015 que va començar a estudiar tècnica vocal amb Jorge Sirena, després d’haver cantat des del 2012 a la Polifònica de Puig-reig i, prèviament, en un grup de rock quan estudiava batxillerat. Pachón, que continua amb els seus estudis universitaris de farmàcia, ja ha protagonitzat els personatges de comte d’Almaviva i Don Giovanni a l’escola d’òpera dels Amics de l’Òpera de Sabadell, amb un resultat molt més que satisfactori. En la seva presentació a les successives proves del Concurs Viñas va demostrar aquesta trajectòria ascendent que li va valer el poc condescendent premi del públic, que premia molt més que una veu bonica: una presència escènica carismàtica. Al concert de guanyadors, Carles Pachón demostrà que les classes de teatre en què ha participat des de nen no han estat en va. El seu domini de l’espai escènic és insultant, i això, sumat a uns dots vocals naturals i una veu de timbre noble, sorprenent maduresa i capacitat de desenvolupament, van ser les claus, sens dubte, per resultar el cantant més premiat de la vetllada. Carles Pachón va lluir línia vocal sobretot en la cavatina d’I puritani “Ah, per sempre io ti perdei” de Bellini, si bé l’agilitat que demana l’ària de presentació de Figaro a Il barbiere di Siviglia de Rossini no fou esquer per demostrar un control de l’instrument insòlit per a un jove de la seva edat. Sens dubte se li augura una carrera d’alta volada, sempre que el cantant sàpiga mesurar els ritmes per promoure una carrera de fons, més que no pas una carrera de velocitat.

El tenor txec Petr Nekoranec, que segons mostra la seva pàgina web ja figura dins el circuit de teatres europeus fent-hi petits papers, va mostrar al concert de guanyadors una veu de tenorino molt ben col·locada en el registre agut i sobreagut i amb una ben resolta emissió en la veu de cap. Basant-se en aquests mèrits, va ser excel·lent en la interpretació de la difícil ària “Je crois entendre encore” d’Els pescadors de perles de Bizet i va oferir una delicada versió d’“Una furtiva lacrima” de L’elisir d’amore de Donizetti. Amb La fille du régiment i la seva ària dels nou Do de pit es va evidenciar una certa dificultat en el pas de la veu i el canvi de projecció de pit i de cap, si bé amb un instrument en constant evolució aquest pot ser un element de solució fàcil. Va agradar molt el lirisme de la veu dolça de la soprano guatemalenca Adriana González, que brodà l’ària de la lluna de Rusalka de Dvořák i va fer una gran interpretació de la no sempre agraïda ària “C’est des contrebandiers” de la Carmen de Bizet. En canvi, la soprano russa Elena Bezgodkova (quart premi) semblà acusar en la seva actuació de diumenge els nervis acumulats al llarg de la competició, cosa que afectà la seva intervenció amb l’ària de La Wally “Ebben? Ne andrò lontana”, en la qual es desquadrà amb l’orquestra, dirigida sota la batuta atenta i experimentada de Daniel Gil de Tejada. Bezgodkova oferí una millor versió de l’ària de Lisa de La dama de piques de Txaikovski, tot mostrant un instrument interessant i dens, molt adequat per al repertori rus.

El tenor basc Xabier Anduaga es trobà molt còmode en el repertori rossinià, amb rutilants aguts disposats al llarg de l’ària “Si, ritrovarla io giuro” de La Cenerentola, però on recollí més mèrits fou en la interpretació apassionada i lliurada de la romança “No puede ser” de La tabernera del puerto de Sorozábal. I el sisè premi de la competició, l’albanesa Elbenita Kajtazi, agradà molt en la seva doble interpretació donizettiana, amb una esplèndida “Ardon gli nicensi” de Lucia di Lammermoor –en duo amb la flauta– i la delicada “Prendi, per me sei libero” de L’elisir d’amore, a la qual afegí la cabaletta “Il mio timor dimentica”.

Completaren el concert de guanyadors el baríton coreà Jaegyeng Jo, correcte intèrpret mozartià amb “Hai già vinta la causa” de Le nozze di Figaro, i un esplèndid Junhan Choi, baríton també corea, que oferí una magnífica interpretació del “Gute Nacht” amb què s’inicia el Winterreise de Schubert i un contingut “Ich grolle nicht” del Dichterliebe de Schumann.