Cerca de crítiques

Enquesta

El Quartet Casals a Santa Florentina

30/8/2004 |

 

Intèrprtets: Quartet Casals
Lloc i dia: Canet de Mar, festival de Santa Florentina, 28 d'agost

La sisena edició del festival de música clàssica del castell de Santa Florentina de Canet de Mar va tancar la sisena temporada amb el grup Quartet Casals, formació composta per dos violins (Abel Tomás i Vera Martínez), una viola (Jonathan Brown) i un violoncel (Arnau Tomás). El quartet va començar amb l'execució de Cinc fugues KV 405 sobre el clavecí ben temperat de J.S. Bach, obra de W.A. Mozart. Aquesta obra, tot i pertànyer a l'època clàssica, va denotar un estil barroc propi de les fugues, tot i que en la cinquena i última es va notar més que mai l'estil clàssic, pràctic i inconfusible de les composicions de Mozart. El concert va continuar amb la interpretació del Quartet núm. 25 op. 20 núm. 2 en do major d'un dels mestres de Mozart, el compositor austríac Joseph Haydn, amb un últim moviment a l'estil d'una fuga ràpida que va mostrar com la influència de les danses i composicions barroques encara era molt present en l'època de Haydn, tot i que l'austríac va ser un dels primers exponents del classicisme musical.
La segona part va començar amb un bellíssim quartet per corda del compositor basc J.C. Arriaga, mort prematurament als vint anys a causa d'una anèmia i considerat per a molts el Mozart espanyol gràcies a les seves composicions plenes de gràcia i frescor. El darrer moviment de la peça va ser un allegro vertiginós des del principi al final.
Després va arribar el torn a la interpretació del Quartet en do major de Mozart, amb què el Quartet Casals va donar mostres de gran virtuosisme, sobretot en el primer i tercer moviment, el primer un allegro i el segon un presto, en els quals l'energia del primer i la lectura sincopada i el final trepidant del segon van arrencar grans aplaudiments. El moviment central d'aquesta peça va ser un andante d'allò més enigmàtic, passant de passatges obscurs i tortuosos a innocents línies melòdiques interpretades amb la màxima delicadesa. Dels bisos, cal destacar-ne el segon, la Danza del molinero de l'espanyol Manuel de Falla, amb un estil interpretatiu d'allò més castissa. El bis final va ser per una peça del compositor francès Claude Achille Debussy. El Quartet Casals va interpretar l'andantino d'un quartet del francès, una joia impressionista, excel·lentment executada, amb un crescendo que desembocava en un passatge d'extraordinària bellesa rematat amb un final tan íntim com sinuós i sublim.
Els organitzadors del festival no van dubtar a qualificar un cop més d'èxit la temporada de concerts, amb un vuitanta per cent de localitats venudes, tot i el deficient accés al recinte, que després de sis anys encara provoca que alguns assistents tinguin dificultats per arribar-hi.

Lluís Arcal
El Punt