Cerca de crítiques

Enquesta

Adolf Pla al Festival Pau Casals

Un piano amb accent

28/8/2004 |

 

Obres de Beethoven, Glinka i Txaikovski. Adolf Pla, piano. Orquestra Filharmònica de Rússia. Director: Dmitri Liss. Festival de Música Pau Casals, 21 d'agost.


És d'agrair que el Festival Pau Casals ofereixi actuacions de bons pianistes del país al costat d'orquestres solvents. Programar els nostres intèrprets hauria de ser si no tasca prioritària, sí preferent. Adolf Pla ens va regalar una actuació impecable amb el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven. Neix un sentiment interior davant la injustícia permanent que afecta els nostres pianistes. Ningú com ells sap el que costa memoritzar i interpretar amb tota netedat tècnica un dels grans concerts per a piano i orquestra. Tot aquest esforç queda cremat en una sola actuació. És improbable que Adolf Pla, ben conegut a l'Amèrica Llatina i al Canal Clàssic de Via Digital com a músic de cambra i especialista en Mompou, sigui contractat per repetir aquest concert quan el normal seria que el toqués 14 o 15 vegades. Llavors aquest concert tan ben tocat agafaria tot ell el vernís del sublim Largo, en la part més personalitzada de la interpretació. Adolf Pla és un intèrpret refinat, i així ens va oferir la cadència del primer temps deguda a Clara Schumann, on s'entreveuen vestigis de contemporaneïtat. Va fer dos bisos, la Siciliana d'una sonata de flauta de Bach i Noies al jardí de les Escenes d'infants de Mompou.
L'Orquestra va secundar bé el pianista. Va iniciar el concert amb una destartalada obertura de l'òpera Ruslan i Lyudmila de Glinka i després, més adaptats a l'acústica del local, van oferir una discreta versió de la Patètica de Txaikovski, amb un bell Adagio lamentoso final. Els violins i violoncels de la Filharmònica de Rússia, fundada fa més de 60 anys, són quasi tots dones i precisament el so de la corda és el més destacat, si salvem els fagots, excel·lents en Txaikovski i desafortunats en Beethoven.

Jordi Maluquer
Avui