Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV i Hollywood

6/12/2016 |

 

Programa: John Williams i els immortals del cinema

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

 John Williams i els immortals del cinema. 

Mercè Montalà, actriu. Salvador Vidal, actor. OSV. Rubén Gimeno, director.

Teatre de La Faràndula de Sabadell. 2-12-16.

 

Els concerts de bandes sonores musicals no són una rara avis. La darrera dècada s’han incrementat a Europa. El que avui ens fascina i omple sales com el Teatre de la Faràndula de Sabadell, fa anys que gaudeix de pregnància internacional. Enguany repetint l’experiència positiva de la temporada passada, la Simfònica del Vallès ha reprogramat “Els immortals del cinema”. L’ espectacle plantejat amb dinamisme, continuïtat i certa brevetat (poc hora escassa) participava de la moderna multimodalitat. És a dir, amb la coordinació de diversos canals simultàniament (imatges, llums, so, música, gest, paraula, etc). A l’orquestra i Rubén Gimeno, s’hi va sumar Jordi Cos a la taula de projecció amb un muntatge de fotogrames i el segon reclam del projecte: els actors i dobladors Mercè Montalà i Salvador Vidal amb una acurada selecció de guions que anava descobrint la relació fílmica de les veus i els personatges.

Dos mestres del doblatge

Tant Vidal com Montalà formen part de la identitat hollywoodiense en l’imaginari col·lectiu espanyol i català. La seva entrega i altíssima professionalitat es palesaven en la inherent dramatització: canvis de registre, de ritme, varietat d’èmfasi i d’emissió. Ells vehiculaven uns extractes de guió amb funció triple segons si eren conductors (Pulp Fiction, Star Wars), una transició o formaven part de l’estructura del recordatori musical (Chicago i Instint Bàsic) recreant amb emoció petites escenes dels films en un joc que combinava tensió, calma i emotivitat. L’ orquestra dirigida per Rubén Gimeno va participar amb uns resultats musicals satisfactoris tant en les individualitats (l’oboè d’Òscar Diago a La missió, el violí concertino a la Llista de Schindler) com en el conjunt: festa, color i ritme a la suite de Chicago, a Pulp Fiction, èpica a Star Wars, a El patriota i al bis d’ A la recerca de l’arca perduda. Però més enllà del detall és el conjunt del projecte el que mereix el major aplaudiment per saber diversificar amb innovació, qualitat i reivindicació un programa sobre música de cinema.

En una Faràndula plena, el passat divendres alguns van començar a entendre què era una orquestra simfònica i que el doblatge exigeix molt més que posar veu. És fer viure la ficció per fer-la real, com quan Salvador Vidal s’emociona amb el penediment d’Oskar Schindler. Somiar amb futures seqüeles d’aquest projecte deriva cap a Alfred Newman, Miklos Rozsa o el no menys icònic Hans Zimmer. Ara bé, les possibilitats que Simba o El cavaller fosc deixin butaques buides són proporcionals a definir un altre projecte tan rodó amb actors de doblatge, bons guions i una selecció musical intel·ligent, assumible, variada com aquesta. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell