Cerca de crítiques

Enquesta

Recordant el Granados més espanyol

29/11/2016 |

 

Programa: Homenatge a Granados (Granados: Preludi acte III de Follet, selecció de Tonadillas, Goyescas. Montsalvatge: Eufonia. Contorns per a l’Elegia Eterna de Granados).

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Homenatge a Granados (Granados: Preludi acte III de Follet, selecció de Tonadillas, Goyescas. Montsalvatge: Eufonia. Contorns per a l’Elegia Eterna de Granados).

Marta Mathéu (Rosario). Laura Vila (Pepa). Albert Casals (Fernando). Carles Daza (Paquiro).Cor AAOS. OSV. Rubén Gimeno, director.

Teatre de la Faràndula de Sabadell. 29-11-16.

 

La conversió de Goyescas en òpera va ser un procés infructuós com a exponent d’un gènere que requereix molt més que un llibret de nul·la volada literària i dramatúrgica i, a més, mal adaptat a una música extraordinària, però terriblement incòmode als trets idiosincràtics de la veu. Quelcom que, alguns dels principals especialistes en Granados no confessen amb l’objectivitat desitjable, emparant-se en l’èxit del públic novaiorquès –no de la crítica- atret per l’exotisme del món hispànic.

No obstant, en efemèrides com el bienni Granados que vivim, és saludable oferir aquest títol –afortunadament poc representat-. Una obra, recordem-ho, basada en una imatgeria i una estètica propagandística del i pel “populatxo”, explotades pel (des)govern de Carles III durant la crisi simbòlica, política i social en el pas de l’Antic Règim al nou estat burgès. Una estètica nacionalista que es va sublimar al segle següent –Granados n’és un paradigma-, amb la que es pretenia obviar les inherents penúries econòmiques i corrupció monàrquica i governamental d’ambdues èpoques.

En l’edició crítica i orquestració d’Albert Guinovart, la tasca del cor dels AAOS i l’OSV dirigida per Rubén Giménez va ser lloable. Malgrat algunes entrades a destemps, errades en la corda i uns tenors que segueixen sense la cohesió ni gruix necessaris, cal lloar el paladejat Intermedio; la potent i homogènia secció femenina; i un quartet solista ja clàssic de les temporades a Sabadell (Carles Daza, Laura Vila i Albert Casals) que va lluir les qualitats habitualment assenyalades en elegància de fraseig, projecció vocal i detalls tècnics en unes particel·les poc còmodes. Menció especial per a Marta Mathéu amb una línia de cant balsàmica i un quadre tercer de gran artista, més enllà de l’idiomatisme i “gracejo” exhibits en les Tonadilles de la primera part. I més, tractant-se d’una versió en concert. La precedien dos encerts de programació més: un homenatge a Granados de Montsalvatge i el preludi a l’acte tercer de l’òpera en català Follet, que evidenciava falta rodatge en el pes dels metalls, poca fluïdesa del lirisme i el tebi enfocament de les tensions acumulatives d’una partitura d’innegable filiació wagneriana. Un títol que, com tot el Teatre Líric Català de Granados hauria de ser moneda commemorativa. Sobretot quan la majoria d’aquestes produccions resten en la inòpia, sense enregistraments ni edicions crítiques dignes.

Per cert, parlant d’anormalitat cultural: a Sabadell s’ha tornat a celebrar més i millor –de moment- l’aniversari d’un compositor nostrat. L’altre teatre d’òpera a Catalunya segueix sense estar a l’alçada dels requeriments que defineixen una societat com a nació. És a dir, amb la preeminència vers la pròpia cultura. Dels darrers anys, només Montsalvatge n’ha estat l’excepció.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell