Cerca de crítiques

Enquesta

...i dissabte, Michael Feinstein

22/11/2016 |

 

Programa: Obres de Bernstein, Copland i homenatge a Sinatra

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

 Bernstein: On the town: thre dance episodes

Copland: Rodeo, four dances episodes

Homenatge a Sinatra.

Michael Feinstein, veu. OSV. Vicent Alberola, director.  

Teatre de la Faràndula de Sabadell, 19-11-16.

 

Els músics de la Simfònica del Vallès duen un ritme de treball frenètic com a conjunt i individualment. Per això té especial mèrit programes tan engrescadors i d’inqüestionable èxits artístic com el dissabte al Palau, en la col·laboració amb el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz a Barcelona per quart any consecutiu. Vicent Alberola tornava a dirigir On the town de Bernstein –memorable la sensualitat i embolcallament melòdic de Lonely town- i Rodeo de Copland –magnífic Hoe-down- amb la vitalitat, frescor i contrasts rítmics d’un músic a qui voldríem retrobar en un futur.

 

L’estrella, però, era Michael Feinstein que actuava en homenatge a Frank Sinatra amb cançons arranjades per a trio de jazz, veu i orquestra. De timbre clara, poc potent però hàbil perllongant notes al final de cada cançó i amb domini fefaent de les mitges veus i el cant apianat, Feinstein amoroseix alguns hits, en dilueix l’accent dramàtic d’altres (My way) i algunes adaptacions perden sensualitat (Straingers in the night). Coneguda icona de la Great American Songbook, l’elegància i el punt snob –potser per ser un públic i ambient diferents als habituals- quedaven a l’ombra del caliu en el relat del seu vincle amb Sinatra, el simbolisme de les cançons i altres anècdotes de la seva exitosa trajectòria . Una trajectòria també avalada des del piano quan toca Brazil o es regala amb tres bisos que, tot i l’aclamació general, sobretot amb New York, New York, la millor de la tarda, no van aconseguir posar dempeus un Palau no prou ple. Cal dubtar de l’eficàcia de les seves campanyes promocionals després de 21 anys de residència de l’orquestra a la seu barcelonina?

 

Una figura mediàtica com Feinstein en primera actuació a l’Estat espanyol obliga a un desplegament de màrqueting i difusió que no es pot saldar amb una bona entrada: requereix penjar el cartell “Exhaurit”. Quelcom també extensible a la totalitat de la crítica barcelonina (webs, diaris, revistes especialitzades), absent dissabte, i que, massa sovint, pateix una miopia preocupant vers la potencialitat i mèrits assolits les darreres temporades simfòniques per l’OSV. El pitjor, en part, va ser pel públic: cal fer pedagogia al públic del Palau sobre els aplaudiments després de cada coda explosiva en repertoris simfònics?

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell