Cerca de crítiques

Enquesta

American Vallès Symphony

22/11/2016 |

 

Programa: Obres de Williams, Copland i Bernstein.

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

 Williams: obertura The cowboys

Copland: Concert per a clarinet

Bernstein: On the town: thre dance episodes

Copland: Rodeo, four dances episodes

OSV. Vicent Alberola, clarinet i director.  

Teatre de la Faràndula de Sabadell, 18-11-16.

 

 

 

És una obvietat que els programes de l’OSV discorren per unes línies pensades, variades i amb incentius per a un públic ample. Convocatòries temàtiques inusuals en orquestres estables com la de divendres tornen a demostrar que l’aposta artística de la formació vallesana és arriscada i, sobretot, atractiva. Enguany, aparellada amb la normalització de les bandes sonores, la música nord-americana també tindrà cabuda i divendres va demostra-ho amb un èxit d’assistència estimable a la Farandula.

 

Ecos de jazz-sessions i big-bands van sonar en el maridatge entre dues generacions, la de Copland i Bernstein, unides pels riffs punyents i les ressonàncies de blues nacionalitzada amb llur adopció. Ambdós compositors van redefinir un llegat a partir d’un llenguatge, enèrgic, modern, personal i encara per a replantejar-se en bona part del vell continent europeu. I aquests van ser elements sobre els que la direcció brillant, idiomàticament qualitativa, equilibrada en el tractament de seccions i de gest tan explícit com eficaç de Vicent Alberola establia una comunicació entre músics amb un vitalitat contagiosa.

 

Amb el mateix voltatge adrenalínic i solvència tècnica va abordar el Concert de clarinet de Copland com a solista i director demostrant gran fraseig, arcs melòdics perllongats, bon recolzament diafragmàtic i fermesa en els passatges de vertigen en una sessió que musicalment no va presentar retrets significatius. Al contrari, un nervi proteic i resolutiu que ja és dominant en la majoria de concerts dels darrers temps. Mèrit afegit, doncs, si es recorda que l’orquestra actuava enmig de les darreres funcions del Don Giovanni del cicle Òpera a Catalunya, l’endemà pel matí oferia una producció de Pere i el llop al Palau de la Música Catalana i per la tarda havia es presentava amb Michael Feinstein.

 

Un problema recurrent: les notes al programa

 

Les notes del programes eren les escrites per l’endemà al Palau. És a dir, els sabadellencs no van comptar amb una guia d’audició del Concert per a clarinet de Copland ni l’obertura de The cowboys del llorejat John Williams que omplien la primera part. Les conegudes dificultats pressupostàries i logístiques de l’orquestra no l’eximeixen d’oferir uns textos orientatius i complets, especialment a la seva ciutat. Sobretot quan les temporades es tanquen amb la suficient anticipació.

 

Igualment, en un segle XX poliestílistic que ha capgirat diverses vegades el concepte de música, esglaia llegir que Bernstein és una de les poques figures que van contribuir a canviar la fisonomia de la música. Ni són pocs els “capgiradors” radicals al segle XX (des d’Stravinsky, Debussy, Satie i Schönberg a Cage, Boulez, Reich, Glass, Xenakis per citar alguns de la clàssica), ni Bernstein es troba especialment entre ells. I menys en termes de fisonomia. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell