Cerca de crítiques

Enquesta

L'ombra de Savall

17/11/2016 |

 

Programa: Obres d’Abel, Bach, Schenck, Sainte-Colombe, Marais, Hume, Ferrabosco, etc.

Lloc i dia:Espai Cultura Fundació Sabadell 1859. 15-11-2016.

 Obres de Abel, Bach, Schenck, Sainte-Colombe, Marais, Hume, Ferrabosco, etc.

Espai Cultura Fundació Sabadell 1859. 15-11-2016.

Jordi Savall, viola da gamba.

 

És ben certa aquella dita que a “Sabadell, cadascú mira per ell” i els gests proteics de les entitats i organitzacions impulsen a batzegades una ciutat amb molts al·licients que en la utopia, algun dia s’agermanaran en un circuit complet, potent i parangonable a nuclis del nord d’Europa homòlegs. En aquest sentit la celebració dels 5 anys d’activitat de l’empresa U i U promotors programava una icona tan sorprenent com esforçada econòmicament, però referent indiscutible en la història de la interpretació contemporànies com és Jordi Savall.

Sota el títol “Les voix humaines”, Savall va servir una successió de peces hàbilment bastida, contrastada i que conduïa l’oient de la simplicitat d’una tonada a la plenitud de la força amarada en el vel de la dolçor i la pulcritud màxima en l’exercici tècnic. Fruit de la filologia i la recerca etnomusicològica, el programa basculava sense intermig entre la música popular i la culta, entre l’espontaneïtat i la sofisticació directes dels segle XVI a XVIII, d’unes cultures de llegenda. La lleugeresa dels atacs en arpegis, pizzicatti i efectes col legno (cops d’arquet) present en la modernitat renaixentista era indissociable de  la voluptat de les composicions d’inspiració cèltica o de la finor i ultraprecisió dels grans exploradors de l’instrument com Saint-Colombe i Marais.

Contemplar Savall implica documentació sobre sonoritats antigues des d’una complaença i subtilesa ben arrelada a la pau amb que s’aboca a fer música. És percebre una idiosincràcia assolida en sessions que van de molt a més. És copsar com transcendeixen els soliloquis d’una expressivitat temperada en les que l’aura mística del músic no manlleva la rauxa virtuosística ni el caliu d’unes explicacions doctes, mesurades i oportunes entre els imperatius dels canvis d’afinació. I amb aquestes, també és retrobar el silenci dels grans mestres que Savall reviu amb audiències amatents i que omplen sales com dimarts.

Sense dubte, U i U promotors han sabut fer gala de presència amb un finançament privat i un sa alè de lletraferit que espero es manifesti recurrentment sense devorar les llavors d’altres entitats musicals.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell