Tant si es tracta d’una coincidència involuntària com si és intencional, ha sigut més que oportú que, una setmana després que l’OBC interpretés sengles peces dels germans Mendelssohn, l’Auditori programés el 'Quartet op. 80 de Felix', última obra mestra de l’autor de la 'Simfonia escocesa' i resposta directa a la mort de la seva adorada Fanny (a qui seguiria poc després a la tomba). Partitura turbulenta, d’un angoixant alè tràgic, va rebre del Quartet Casals una lectura d’alt voltatge que mai va arribar a descosir les costures clàssiques que caracteritzen el romanticisme de Mendelssohn. L’'Adagio' va ser l’única escletxa de llum, un passatge que els Casals van dotar d’una serenor quasi ultraterrena que contrastava amb la desesperació dels moviments extrems.

El concert va començar amb els concentrats aforismes que són els 'Six moments musicaux op. 44' de Kurtág. Els Casals van excel·lir traduint de forma meticulosa les suggestives sonoritats i la poètica del compositor hongarès, sense despentinar-se davant els reptes tècnics.

La sessió la tancava la primera part d’un projecte amb el Quartet Belcea, que ha enviat la seva viola i el seu violoncel per treballar amb els Casals en el 'Sextet núm. 2' de Brahms, mentre que al maig serà el grup català qui cedirà mitja plantilla per al primer sextet del compositor alemany. Els sis músics van copsar a la perfecció l’arquitectura interna de l’obra sense desatendre, ja des de la deliciosa arrencada, el seu lluminós lirisme, tot i que amarat de la inaprehensible melangia pròpia de Brahms. El celebèrrim 'Minuet' de Boccherini, provinent del 'Quintet opus 11 núm. 5' i ampliat a sextet per a l’ocasió, ens va tornar amb un somriure al vespre de tardor.