Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Una interpretació titànica per a un clàssic del cinema
19/10/2016 |
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
L’OBC ha inaugurat el cicle de música de cinema amb James Horner i la ja mítica Titanic, de James Cameron. Realitzada el 1997, Titanic ha estat l’única producció que ha igualat Ben-Hur en nombre d’oscars obtinguts: es va endur un total d’onze estatuetes, incloent-hi la de millor banda sonora i millor cançó. I és que My heart will go on, en la poderosa veu de Céline Dion, quedarà per sempre incrustada a la memòria de tothom.
Leonardo DiCaprio i Kate Winslet a Titanic
El concert es titulava Titanic Live, i va ser exactament això: la projecció de la pel·lícula sencera amb la banda sonora interpretada en directe, a temps real. L’OBC, dirigida per Ernst van Tiel, el gaiter Eric Rigler, la soprano Clara Sanabras i el Cor Infantil Amics de la Unió van ser els encarregats de dur-nos la música integral que James Horner va compondre per a la pel·lícula.
La música de cinema ja s’ha fet un lloc important en el món de la música dita clàssica. Vindria a ser l’evolució natural als nostres dies de les grans obres de Bach, Mozart o Beethoven. Composicions de gran magnitud com la de Titanic són equiparables a les òperes del xix. Al segle xx, l’aparició del cinema va canviar completament el món de les arts, especialment la música i la literatura. Les novel·les naturalistes plenes de descripcions minucioses deixen de tenir sentit perquè ara l’imaginari col·lectiu està poblat per les imatges cinematogràfiques. En música, amb el pas del cinema mut al sonor, les bandes sonores passen a tenir un protagonisme absolut. Què seria de les pel·lícules de terror sense banda sonora? Fins i tot podríem aventurar que el cinema, més que l’òpera, és la veritable obra d’art total. En una bona pel·lícula hi ha bon guió, bones interpretacions, bons efectes especials i bona música. És un equilibri en què tots els elements tenen el mateix grau de qualitat. En canvi, tots sabem que els llibrets de les òperes –el guió– deixen molt a desitjar la majoria…
Segurament per la qualitat de la música de cinema ja fa anys que tant l’OBC com altres formacions del nostre país fan concerts amb bandes sonores d’una sola pel·lícula o bé programes temàtics d’un compositor, com hem vist anteriorment amb Maurice Jarre, John Williams o Jerry Goldsmith. Fins i tot Jarre i Goldsmith van venir ells mateixos a dirigir la seva pròpia música.
En aquesta ocasió, l’OBC es va vestir de gala amb Titanic. Si sumem una pel·lícula amb un argument complex i ben travat i una estètica bellíssima, amb una orquestra i uns cantants que interpretaven en directe la música impactant i espectacular de James Horner, el resultat és corprenedor. Llevat dels fragments en què tocava l’orquestra del Titanic a la pel·lícula, l’OBC va interpretar amb força i vigor una banda sonora de dimensions colossals, fent arribar l’emoció a l’espectador amb molta més intensitat. Amb el so en directe, era gairebé com si percebéssim la pel·lícula en tres dimensions. Especialment durant la llarga escena de l’enfonsament, teníem el cor en un puny, sotragats per una música èpica que sentíem en viu.
L’OBC, el Cor Infantil Amics de la Unió, Eric Rigler i Clara Sanabras –digna imitadora de Céline Dion– van fer una interpretació d’impacte que va engrandir encara més el valor intrínsec de la pel·lícula Titanic.
Elsa Álvarez Forges
Núvol
