18/10/2016 |
Programa: Obres de Gorecki, Szymanowski, Mahler.
Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell
Górecki: Tres peces en estil antic
Szymanowski: Cançons de la princesa d’un conte de fades Op. 31
Mahler: Simfonia núm. 4
Iwona Sobotka. OSV. Víctor Pablo Pérez, director.
Fluixa entrada per un dels millors concerts de l’OSV aquesta temporada, més tractant-se de la inauguració a Sabadell. En programa un director, Víctor Pablo Pérez, que sempre és una garantia de treball profund i que sap extreure el millor de la formació vallesana; una soprano, Iwona Sobotka, que futura diva internacional en pocs anys; i una simfonia com a principal reclam, la Quarta de Mahler, que suposa tot un repte per les orquestres i que permet inscriure la ciutat dins una normalitat i cànon de repertori més ample. Per tot plegat és preocupant una entrada que tant divendres a La Faràndula com dissabte al Palau amb prou feines sobrepassava el 50% per una sessió memorable però inadvertida com a cita en el calendari de molts melòmans.
Memorable per un treball portentós amb un rendiment i entrega dels músics que evidenciava la complicitat i respecte vers un gran constructor d’orquestres com Víctor Pablo Pérez: ben resolt en la texturació, adient en les fluctuacions de tempo i en la dialèctica entre seccions, així com coherent en l’idiomatisme. Memorable per una construcció magna en moviments com el primer, per la fluïdesa cantable de l’Scherzo i per la sinèrgia possibilitada al Ruhevoll vers la conclusió de la Tercera simfonia amb la tendresa de l’Adagietto de la Cinquena. Memorable per una soprano de mitjans lírics purs, noble fraseig (apianaments meritoris), volum cabalós si bé ha de timbrar notes puntuals del registre agut.
I memorable per la inclusió de Les Tres peces en estil antic de Gorecki i les Cançons de la princesa d’un conte de fades Op. 31 de Szymanowski demostrant més ambició i atreviment que altres orquestres estables amb pressupostos majors que l’OSV. Unes obres que preludiaven les excel·lències d’un concert vinculat al Festival de Música Polonesa: construcció, transparència i sentit dramàtic i de color. Especialment en les cançons de Szymanowski que comparteixen la poètica saturnal dels grans cicles liederístics de Mahler.
Per als puristes: l’entrada dels cascabells s’equilibrava amb la dinàmica de les flautes. Per a uns altres: els canvis de llums no sempre van ser oportuns. El del clímax del Ruhevoll, el més incòmode.