Cerca de crítiques

Enquesta

'Il Giardino Armonico' a Torroella

Redescobrir la música

21/8/2004 |

 

Concert: Il Giardino Armonico.
Director: Giovanni Antonini.
Intèrprets: Gemma Bertagnoli (soprano) i els components d'Il Giardino Armonico.
Festival: 24è Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí.
Lloc: Església de Sant Genís de Torroella.

Hem escoltat tantes vegades les obres dels compositors del barroc italià, que hem acabat gairebé classificant cadascun en una categoria. I estem equivocats, perquè de sobte apareix un director i un conjunt com els d'Il Giardino Armonico i veiem que alguns dels nostres judicis crítics esdevenen falsos.

Si Vivaldi ja ens havia impactat en les versions d'aquest conjunt, en la visió personalíssima del seu director, en el concert de dijous passat va ser Locatelli, el que ens van fer redescobrir.

La qualitat i la calidesa, el profund dramatisme, la bellesa del so, l'especialíssim sentit tímbric de Locatelli, van ser una veritable festa, i recuperàvem així un músic a qui fins ara no havíem pogut fer justícia. Aquest fet, per si mateix, crec que ens dóna la mesura exacta del valor d'aquest magnífic conjunt i del seu director.
Però no va ser aquest sol cas, el que ens va sorprendre, autors no desconeguts però pràcticament ignorats en la programació de concerts, va ser apareixent a través del bell programa que ens va regalar Il Giardino Armonico, Biber, Scheidt, l'oblidat Gluck (aquest últim, com una de les tres precioses propines amb què el conjunt ens va premiar pels intensos aplaudiments que va rebre al final del recital) va reviure davant nostre amb un bell fandango espanyol.

Tant les dues batalles de Scheidt i la de Biber, com els altres concerts o àries, van rebre una interpretació de gran bellesa i expressivitat, però hauríem de destacar, per exemple, l'obra de Scheidt. Un magnífic compositor gairebé desconegut entre nosaltres, gran organista a Halle, que havia descobert ja en els segles XVI-XVII efectes pintorescos, sí, però ben utilitzats, que tenen un gran sentit dramàtic, com el pizzicato sul tasto (fer ressonar la corda sobre la fusta dels contrabaixos), el ressonar de la fusta de l'arquet sobre les cordes, que Rossini utilitzaria dos segles més tard en la genial obertura d'Il Signore Bruschino, o el potser afegit dels cops de taló dels músics sobre l'entarimat de l'escenari.

Repeteixo, un estil pintoresc, però efectiu, sens dubte, i sobretot recolzat en una gran sapiència musical.

Seguiríem comentant aquest concert, però necessitem les línies que ens queden per esmentar la preciosa qualitat de la veu i l'extraordinari ofici de la soprano Gemma Bertagnolli, que va començar la seva part en el recital amb certa fredor (potser el registre en les àries de Händel era massa baix per a ella) però que va acabar amb una meravellosa versió del psalm Laudate Pueri i amb una ària d'Alcina del mateix autor.
El públic de Torroella va agrair el seu bon fer amb un llarguíssim aplaudiment que va tancar aquest concert, un dels més bells d'aquest estiu.

Eduardo Rincón
El Punt