Cerca de crítiques

Enquesta

Sabadell, seu de cobla

27/9/2016 |

 

Programa: Obres de Vinaròs, Serra, Ros Marbà, Chamorro, Casals, Morera, Rodamilans, Elberdin.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Cobla Simfònica Catalana. Jordi Molina, director.

Teatre Principal de Sabadell. 25-9-16.

 

La Cobla Simfònica de Catalunya fundada l’any 2002 presentava el seu dissetè programa en producció pròpia al Teatre Principal el passat diumenge. Conduït per les il·lustratives i documentades intervencions de Jordi Saura, el concert concentrava alguns dels pols d’atracció del gènere: des de la transcripció a les composicions expresses; des de la suite i el poema simfònic a la sardana; des d’obres fonamentals del repertori a les darreres estrenes; des de la influència wagneriana i postromàntica en general a la música tradicional catalana en particular; des del lirisme apassionat a marxes èpiques; des de “noves” músiques a música religiosa.

Tot plegat configurava una amalgama amb què es distingeixen les convocatòries d’aquesta entitat i que a la primera part destacava amb novetats com De Figueres a Port-Lligat, sardana de Ros-Marbà que s’oferia per primera vegada després de l’estrena enguany, amb cita del Tristany i Isolda wagnerià; així com Fantasies del Ges de Pitu Chamorro. Aquesta és una obra de major fantasia i atreviment capaç de barrejar llegendes tradicionals de Torelló amb ritmes de tango, vals i swing en un mestisatge postmodern que atansa la cobla a la big bang.

A la segona, el Cor Vivaldi- Petits Cantors de Catalunya prenia coprotagonisme, gràcies als arranjaments de diversos compositors, reafirmant l’encert d’establir vincles entre entitats com ve fent Sabadell, + música. Si bé l’actuació de la coral infantil va denotar els perills evidents en l’afinació, la fermesa del treball que caracteritza Òscar Boada va bastir una sessió amb que el públic va xalar. Les úniques dificultats significatives van percebre’s a la suggestiva La llegenda de Sant Nicolau del sabadellenc Àngel Rodamilans per la difícil concertació, la presència de solos vocals i certa diversitat de textures i canvis harmònics que no facilitaven la conjunció ni la fluïdesa del cant. Quelcom compensat a la Cantate Domino del basc Josu Elberdin arrodonint l’estandar sonor satisfactori habitual de la Cobla Simfònica Catalana dirigida des fa pocs anys per Jordi Molina.

Amb un somiat increment de pressupost i els pertinents assaigs, un dels objectius passaria per l’enregistrament de bona part dels programes i/o compositors oferts. Insisteixo, cal felicitar l’organització per la varietat de compositors i els eixos de cada cita. Uns motius que reforcen la preocupació per la poca receptivitat del circuit català a propostes com aquesta.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell