Cerca de crítiques

Enquesta

Aniello Desiderio al I Festival de Guitarra Ferran Sor

12/9/2016 |

 

Lloc i dia:Escola Joan Llongueras-Teatre Regina de Barcelona.

 Obres d’Albéniz, Coste, Guiliani, Sor, Turina i Domeniconi

Aniello Desiderio, guitarra

Escola Joan Llongueras-Teatre Regina de Barcelona. 9-9-16.

 

La importància i èxit de la I edició del Festival Sor a Barcelona sobrepassa les expectatives per a un certamen novell, sobretot convocat a primers de setembre després de l’onada de propostes d’estiu i just abans del començament de les temporades estables d’orquestres i teatres. En aquest sentit cal felicitar la gestió que ha aconseguit un ressò en els mitjans poc comú (televisions locals i nacionals incloses) per a informar d’un esdeveniment que, durant sis dies, ha sabut combinar amb èxit la fórmula de masterclass i concerts. No hi ha dubte que omplir les sessions diàries per a estudiants ja té molt mèrit per a un entorn com el barceloní amb abundants propostes culturals però amb poca incidència social. Però, a més, convocar un aforament prou lloable en els sis recitals nocturns manifesta que, si no hi ha contrarietats logístiques i econòmiques, el certamen té camp per créixer, o com a mínim, per a mantenir-se. I, sobretot, posseeix eines per a reivindicar una de les parcel·les creatives, la guitarrística, d’una figura d’àmbit europeu com Ferran Sor que va portar l’instrument més enllà de la marginalitat i de l’entorn popular a principis del segle XIX als salons gràcies a estudis, tractats i obres com les servides al llargs del concerts. Alhora que d’altres contemporanis de la primera meitat del segle XIX com Mertz, Matiegka, Giuliani o Lhoyer, l’aportació de Sor a la literatura per a les sis cordes és la d’un legitimador com a instrument de concert tot i que el gran mèrit fos de Miquel Llobet (sense oblidar el seu mestre, Francisco Tàrrega) dècades després. És a dir, figures catalanes no prou reivindicades en un entorn cultural amnèsic -quan no ignorant o acomplexat- de la seva empremta històrica. Per si no hi hagués prou, el festival ha comptat amb exposicions d’instruments i el mostrari de luthiers seguint el model d’altres festivals internacionals.

El cinquè programa del cicle, a càrrec de l’extraordinari intèrpret Aniello Desiderio, va apropar al públic a glòries per a l’instrument tant des de la transcripció com des de les obres creades per l’ocasió com l’excepcional Sonata Op. 61 de Turina, brodada amb un idiomatisme aclaparador. Desiderio és un intèrpret versàtil amb una sofisticació tècnica evident, fet li permet recrear passatges de virtuosisme extrem com la Koyunbaba Op. 19 de Carlo Domeniconi -tot i que amb lleugeres molèsties a la mà esquerra-  i aconseguir matisos tímbrics d’una subtilesa i intel·ligència paradigmàtiques a les arxiconegudes  transcripcions Asturias i Sevilla de Albéniz. Alhora és un intèrpret que amb la seva passió ofereix un ampli espectre dinàmic, el que inclou crescendi d’agressivitat percussiva com en poques ocasions es pot escoltar en directe. Sens dubte, la transparència a la texturació i la nítida articulació se sumen a l’enorme gust i refinament en els harmònics, sentit del color i una musicalitat que molt pocs poden aconseguir amb les sis cordes donant relleus mestres a les obres. La seva actuació sense partitura, va ser prèvia a la masterclass del matí següent i a l’actuació dels alumnes a la nit, tancant un cicle que no sabem si en la vessant econòmica ha estat rentable o deficitari, però que en la artística ha aconseguit un impuls i qualitat més que lloables. Fins el proper any.

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com