Cerca de crítiques

Enquesta

Anna Alàs a Santa Florentina

26/8/2016 |

 

Lloc i dia:Castell de Can Jalpí d'Arenys de Munt

Obres de Mozart, Verdi, Gounod, Rossini, Gluck i Bizet.

Anna Alàs, mezzosoprano. Orquestra de Cambra de Catalunya. Diego Etxebarria, director.

Castell de Can Jalpí d'Arenys de Munt. 6 d'agost de 2016.

 

Inaugurat el 24 de juliol, el prestigiós festival de música clàssica de Santa Florentina ha presentat una ampla oferta de música clàssica. Enguany s’ha ubicat a l’imponent castell de Can Jalpí d’Arenys de Munt, un marc excepcional com també ho era l’antiga seu del festival, al Parc de Cant Muntanyà de Caldes d’Estrac

Com de costum la programació ha comptat amb diversos recitals operístics i de sarsuela com la clàssica gala dels 3 tenors. La del dia 6 d’agost convocava a la mezzosoprano Anna Alàs, recordada en recuperacions patrimonials de Teatre Líric Català, i al director Diego Martín Extebarria- El basc és un dels joves amb més reconeixements de la seva generació i que recentment ha obtingut el primer premi com a director del Concurs Internacional de Musica de Tokyo i també ha debutat a la Berliner Staatsoper. 

Perdonades algunes notes calants de la mezzosoprano degudes a una faringitis, va superar amb escreix el repte d’un programa pensat pel seu lluïment destacant-se en les mitges veus, la dicció clara (perfectible en francès) i una prestació escènica molt convincent a Il barbiere di Siviglia (afegint ornamentacions pròpies) i Carmen. D’altra banda, Etxebarria és un molt bon músic, amb idees i que sap adaptar el discurs i l’exigència a les necessitats però la seva intel·ligència i recursos mereixen major lluïment que una orquestra de bolo, tècnicament bona i que tocava amb ganes, però inadequada pel programa.

Interpretar fragments de Carmen, les obertures de Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Die Fliedermaus sense percussió ni trompetes implicava una castració que desneria l’esforç i el bon treball servits. Sumi-s’hi una amplificació que distorsionava el so natural i es barrejava amb el retorn en un pati d’armes que no té la qualitat del pati d’armes de l’antiga seu de Canet de mar. Els festivals de clàssica no haurien de necessitar d’aquests accessoris tecnològics quan resten més aporten. En resum bona tasca artística dels protagonistes amb “peròs” logístics poc comprensibles en un festival amb considerable experiència.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell