El diàleg dels dos músics va funcionar pel vol poètic i sentimental de les obres. Les interpretacions del tenor Antoni Comas i de l’emergent soprano Sara Blanch, amb l’autor de Mar i Cel assegut al piano, van ser determinants per a l’èxit del muntatge. La descriptiva Skyshadows per a piano solo, inspirada en els gratacels de Nova York, va resultar una peça idònia per crear l’ambient de la vetllada i així poder entrar en matèria amb Llibre de família, de Demestres, edificada damunt de poemes d’Àlex Susanna.

Lliçó, Maternitat, Cançó de bressol i Diumenge a la tarda, en la veu càlida de Comas, un intèrpret que es mou com peix a l’aigua en les obres contemporànies, van deixar empremta dels moments que descriuen. La nostàlgica Noces d’or, poema de Joan Margarit, i l’encesa T’estim, amb text de Manuel Forcano, van mostrar el melodisme habitual dels musicals de Guinovart. El tenor va continuar amb les líriques Cançó d’albada i Cançó del pas de la tarda, de Demestres, basades en versos de Salvador Espriu, abans que Guinovart recreés Romance i es fes aplaudir amb l’estrena del seu evocador Nocturn a Peralada, que descriu l’atmosfera que envolta una nit musical en el festival.

ESTIMULANT TRACA FINAL

Un dels moments estel·lars va arribar amb l’estrena de l’ària de Demestres Coco e coccomero d’estil rossinià. La peça forma part de la nova òpera de l’autor, La straordinaria vita di Sugar Blue, que aborda el tema de la diabetis infantil. Narra el somni d’una nena que evoca una recepta d’unes postres sense sucre elaborades pel xef i pastisser Jordi Roca, del Celler de Can Roca. Blanch va lluir el seu bell registre i el domini de les coloratures que la caracteritzen interpretant la vertiginosa composició.

Els bells versos de Le tout, le rien del francès Yves Bonnefoy, a qui Guinovart va dedicar el concert arran de la seva recent mort, units a l’emblemàtica No puedo, cant a l’amor i al desamor de Demestres, van precedir a una estimulant traca final amb els duets exprés Amor eterno i Love 2.0, en què Comas i Blanch van unir veus i expressivitat. La clamorosa acollida del públic els va obligar a repetir-les com a propina.