15/8/2004 |
Un muntatge sobri però sòlid i coherent que mereixia més reconeixement IRENE ACEBAL DIRECCIÓ MUSICAL Vladímir Ponkin LLOC Jardins del Castell de Peralada DATA 10 d agost El cor i l orquestra del Teatre Hélikon de Moscou es van enfrontar a Peralada a dos llastos importants, l escassetat d espectadors tot just mitja entrada i una freda acollida per part del públic, i tot i així van saber oferir una digníssima funció que va apostar per una posada en escena molt original. L òpera escollida va ser El cas Makropoulos , de Leos Janácek . L obra explica la història d una poció de l eterna joventut que, destinada en un principi a l emperador Rodolf II, és assajada amb la filla de Hieronimus Ma kropoulos, descobridor d aquesta preada fórmula. Elina, que així es diu la noia, acaba vivint més de 300 anys i es converteix en una aclamada cantant d òpera que col.lecciona amants sota diferents personalitats. La posada en escena es va basar en un decorat polivalent amb papers escampats per terra i les parets que feien de despatx d advocat, camerino i teatre. Amb el pergamí amb la fórmula rejovenidora sempre present a escena, els cantants van exagerar una mica l actuació dramàtica. Nataixa Zagorinskaia , en el paper d Emilia Marty, va portar gairebé tot el pes de la funció i va ser la més aplaudida. Va cantar molt bé, va estar seductora i va saber transmetre la seguretat i alhora el cansament d una persona que durant més de tres segles de vida ha alternat els èxits i els fracassos. Dmitri Skorikov , com a advocat, i Serguei Iàkovlev , com a Prus, també van brillar. L orquestra, dirigida per Vladímir Ponkin , va tocar valenta la difícil música de Janácek , sempre al servei de l argument.