Cerca de crítiques

Enquesta

Rosa Torres-Pardo interpreta la Suite Iberia d'Albèniz a Perelada

9/8/2004 |

 

Intèrpret: Rosa Torres-Pardo (piano).
Lloc: Església del Carme, de Peralada.
Dia: 7 d'agost del 2004.

Pianista tan fulgurant com precisa, que exhibeix tanta sensibilitat com contundència expressiva mentre treu de l'instrument una sonoritat nítida i forta, Rosa Torres-Pardo havia cultivat el seu gust pels compositors alemanys defugint, en certa manera, la tradició pianística espanyola (de fet, les seves manifestacions culminants de primers del segle XX: Albéniz, Granados i Falla) que tan havia estat (omni)present en la seva formació musical al Conservatori de Madrid. Fins que, explica ella mateixa, va retrobar-se amb les Goyescas i, mentre buscava inspiració contemplant les pintures de Goya exhibides al Museu del Prado, va descobrir la llibertat interpretativa (les possibilitats d'experimentar amb el temps de l'execució) que permet la partitura de Granados. I, havent-les madurat en una tanda de concerts, va fer un enregistrament molt valorat de les Goyescas. La gran Alicia de Larrocha, un referent tan ineludible com estimat per Torres-Pardo, va comentar-li que potser era el moment d'abordar la Suite Iberia, suggerint-li que, malgrat que no ho sembli, presenta menys dificultats que l'esmentada obra de Granados. Rosa Torres-Pardo tenia una certa por a la suite d'Albéniz (com tants altres pianistes, de manera que se n'interpreten fragments, però poques vegades de manera completa en un concert) i també sospitava que certs passatges tenen una complicació potser inútil: tantes notes, acords i salts per aconseguir un resultat que potser no és a l'altura de l'esforç que reclamen. Però va fer-li cas, a Alicia de Larrocha, gran intèrpret d'Albéniz, i va començar a treballar en profunditat la Suite Iberia per abordar-la en concerts, els quals sembla viure com a part del procés d'acostament a una obra que sent i fa sentir viva. A Peralada, Torres-Pardo va demostrar que el resultat de la seva aproximació a la Suite Iberia és fascinant. I que paga la pena l'esforç.

Amb la partitura memoritzada, l'excel·lent pianista (una de les grans personalitats musicals revelades en l'última dècada) interpreta l'obra d'Albéniz amb rigor, determinació i llibertat. Potser insistint més en el ritme que en la melodia, fa present tota la bellesa i modernitat de la Suite Iberia. Despullant-la de colorismes, la fa contemporàniament universal. No es complau en la mera brillantor, hi busca la profunditat. Interpretant-la exhibeix virtuosisme, però no vol impressionar perquè prefereix buscar l'emoció entre nota i nota. No només fa present la grandesa d'una obra, sinó que li busca (i li troba) la vida. En el concert de Peralada va rebre càlids i merescuts aplaudiments, però no hi va haver bisos. Amb raó: la Suite Iberia té una plenitud en ella mateixa. I la pianista no hi havia d'afegir res més.

Imma Merino
El Punt