Cerca de crítiques

Enquesta

Jordi Savall al Festival Pau Casals a El Vendrell

Laments històrics

8/8/2004 |

 

Jordi Savall (instruments d'arc), Pedro Estevan (percussions). Obres diverses dels segles XIV, XV i XVI. 24è Festival Internacional de Música Pau Casals. El Vendrell (Sant Salvador). 5 d'agost.

Més que lament, com diu el títol, potser evocació del segle VIII quan, com va dir Jordi Savall en una de les seves explicacions abans de cada bloc, compartien a Còrdova el mateix temple, edificat sobre un de romà dedicat al Sol, musulmans, jueus i cristians, que aleshores eren conscients de retre culte al mateix Déu. I lament per ser dues obres de procedència ben distinta, denominades així, les que van centrar els moments de màxima expressivitat en un recital fet amb les cordes de l'ànima i amb el ressò just d'unes percussions que li donaven profunditat. Quina saviesa la dels dos intèrprets!
Com que les melodies es presenten amb aparença planera i els sons del rebec, la lira i el rebab ens vénen de la memòria genètica amb percussions també quasi orgàniques dels tambors, del pandero i de les sonalles incorporades que en fan pandereta, va ser un recital que el públic va absorbir sense cap dificultat i que va tenir un èxit notable. Una inicial, com corresponia, Alba de Castelló de la Plana i un lluminós cant sefardita trobat a Sarajevo, Paxarico tu te llamas, juntament amb unes variacions sobre el tema jueu Estrellas de los cielos, donat com a bis, i també l'extensa Istampitta:In Pro van ser fites dins d'un impecable nivell general.

El recital es va donar, marcant blocs de dues o tres obres, sense pauses i va demostrar la semblança de la cultura popular a l'àrea mediterrània i també més enllà -el Nastaran afganès semblava de la mateixa tradició-, i és penyora de lligams en àrees on artificialment, per motius econòmics o d'ambició política, estan sovint en conflicte. "La música ve a ser una lliçó", va dir Savall.

És la tercera vegada que Jordi Savall participa en el Festival del Vendrell. Com que està dedicat a Pau Casals, a mi em produeix una emocionada frisança interior perquè hi veig com una recollida de testimoni per qui és ara el nostre músic de més projecció internacional, acreditat com a excepcional violista de gamba i dominant tots els instruments d'arc que el precediren. Tocant-los, Savall poua fins al màxim la seva recerca d'autenticitat tot sabent que fent-ho avui és ben clar que es tracta d'una interpretació contemporània.

El Festival segueix amb propostes interessants, les orquestres Camerata XXI, filla de la voluntat pedagògica del Festival, i Simfonietta Txeca toquen el 7 i 12 d'agost. El Trio Guarneri, el cor de nens de Tölz i el duo Chung & Bax de pianos, el 14, 19 i 29. I no em penso deixar perdre la reaparició en un gran concert, el tercer de Beethoven, del pianista Adolf Pla amb l'Orquestra Filharmònica de Rússia.


Jordi Maluquer
Avui