Cerca de crítiques

Enquesta

La JONC dirigisa per Andrew Parrott

Fonaments clàssics

23/7/2003 |

 

Obres de Mozart, Haydn i Beethoven. Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Director: Andrew Parrott. Barcelona, Auditori, 14 de juliol.


El repertori del classicisme constitueix l'alfabet bàsic, d'estudi imprescindible per a qualsevol orquestra abans d'abordar altres estils. Dit d'una altra manera, sense fonaments no hi ha casa, i així ho entenen els responsables de la JONC, que han encetat un nou cicle de la formació amb l'abc de la Viena de finals del XVIII. La presència d'un director com Andrew Parrott garantia als joves músics un bon acostament als criteris historicistes, tot i que la seva visió del classicisme és més ben educada que excitant. Després d'una obertura de La flauta màgica de Mozart amb certs desequilibris entre plans sonors, la Simfonia núm. 68 va ser l'exemple paradigmàtic de la manera de fer elegant, però poc incisiva, de Parrott, sobretot en un temps lent en què la batuta va subratllar el simple encant del tema exposat pels primers violins sobre el discret fons dels segons.
Els temps àgils i animats van caracteritzar una Primera simfonia de Beethoven en la qual, tanmateix, només el Menuetto va adoptar el tremp habitual del compositor de Bonn. Amb una plantilla força renovada, la JONC va exhibir una corda capaç d'enfrontar-se sense tremolar a les vertiginoses velocitats imposades per la batuta (mantenint gairebé sempre la intel·ligibilitat), una fusta de qualitat, en especial uns fagots més que remarcables, però també unes trompes amb massa ensurts en l'obra de Haydn. En tot cas, la cosa promet.

Xavier Cester
Avui