5/4/2016 |
Programa: Obres de Vila, Laboa, Busto, Vila i Casañas, Guinovart, Gjeilo, Lauridsen, Bibiloni, Markovitch, Granados, Morera, Vila i Millet.
Lloc i dia:Palau de la Música Catalana
Coral Renaixença de Sant Boi. Laia Santanach, directora. Coral Belles Arts de Sabadell, Jordi Lluch. Orfeó Català. Josep Vila i Casañas.
Palau de la Música Catalana. 3-4-15.
Com a cloenda del cinquè cicle Xarxa Coral i l’endemà del concert al Teatre Principal de Sabadell, la Coral Belles Arts de la ciutat va actuar al Palau de la Música Catalana. El feedback establert en un cicle que rememora les trobades de corals i promou la participació de l’Orfeó Català amb altres formacions és una de les iniciatives més lloables en la voluntat d’estendre la música pel territori i de potenciar la presència de les entitats i conjunts musicals del país.
Sota la direcció del seu titular, Jordi Lluch, el Belles Arts de Sabadell va oferir un programa majoritàriament “a capella” amb peces sacres i populars escrites per compositors contemporanis d’arreu del món. Es tractava d’una selecció que amalgamava estils diversos que anaven des del perfil heteromètric, homofònic i d’escriptura sil·làbica d’ Ubi Caritas del norueg Ola Gjeilo, el component rítmic de l’adaptació Ton pare no té nas de Bibiloni a la delicadesa i refinament de l’ Les chansons des roses del Morten Lauridsen sobre textos de Rainer Maria Rilke, una de les obres més captivadores de la sessió. La Coral va respondre amb suficiència i entusiasme, sense problemes senyalables d’afinació i amb una conjunció estimable oferint una sensació global de fluïdesa i alternança entre tensió i distensió. Seria bo gaudir regularment d’aquesta formació en altres cicles a la seva ciutat i amb altres formacions de la geografia catalana.
El concert també va comptar amb la participació de la Coral Renaixença de Sant Boi dirigida per Laia Santanach i, a la segona part, amb l’Orfeó Català interpretant El cant de les estrelles d’Enric Granados per a piano, orgue i cor. Es tracta d’una fantasia deutora de la tradició germànica i centreeuropea que, recuperada fa pocs anys la particel·la de piano, es va interpretar com a homenatge en el centenari de la mort del lleidetà. Al final i com la nit anterior a Sabadell, les corals participants, van arrodonir la vetllada entonant juntes Les neus que es fonen de Morera, Senyor Sant Jordi de Vila i El cant de la Senyera en una cantada vibrant i expansiva. El públic dempeus s’hi va sumar en la tornada de l’himne compost per Millet en un final emotiu, oportú i de qualitat.