Cerca de crítiques

Enquesta

Muse Napolitane a la Reial Acadèmia

1/4/2016 |

 

Programa: Gaetano Simone (violoncel) i Gaetano Magarelli (clavecí)

Lloc i dia:Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA)

Dimarts passat va tenir lloc, a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA), un concert de música barroca a càrrec de Gaetano Simone (violoncel) i Gaetano Magarelli (clavecí). Aquests dos intèrprets presentaven el seu nou disc, anomenat precisament Le Muse Napolitane.

El concert s’inscrivia dins el cicle Clàssica a la Reial Acadèmia que organitzen conjuntament l’Associació pel Foment de la Música Clàssica i la RACBA. Pensem que per als afeccionats a la música culta és una bona notícia que hi hagi concerts regularment en l’elegant Saló d’Actes de la institució que, com és sabut, és de les més antigues del nostre país. Sempre allotjada a l’edifici de la Llotja de Mar, l’Acadèmia es va inaugurar el 1775. Des d’aleshores ha mantingut una activitat ininterrompuda vinculada a l’ensenyament i la promoció de les arts.

Concerts d’aquestes característiques ens traslladen inevitablement a l’ambient de les vetllades musicals de temps passats. En elles, intel·lectuals i artistes discutien sobre els temes més diversos en un món diferent del de la indústria cultural actual, que considera l’art no tant com un fet de l’esperit sinó com el producte d’una fàbrica.

Centrant-nos en el concert de dimarts, els intèrprets, originaris ambdós del sud d’Itàlia, ens van oferir una mostra d’autors barrocs de les seves contrades amb un programa anomenat “El violoncel al 1700”. Giulio Ruvo (segles XVII – XVIII) va ser l’escollit per a començar i tancar el concert. Ruvo fou un violoncel·lista originari, amb tota probabilitat, de la Pulla, sent actiu a Nàpols. La seva música és senzilla i té un marcat to popular. D’aquest autor, Simone i Magarelli en van interpretar una Ciaccona i, com a bisos, una Giga i una Romanella. Aquesta darrera ens va semblar una composició exquisida, molt bella, i juntament amb la Tarantel·la del mateix autor, va constituir una de les interpretacions més reeixides de la vesprada.

Menys aconseguides ens van semblar les interpretacions d’una Sonata per a violoncel i baix continu de Nicola Porpora (1686 – 1768) o d’una Simfonia per a violoncel sol de Giovanni Battista Pergolesi (1710 – 1736). Aquestes composicions, més compromeses tècnicament que les d’estil popularitzant de Ruvo, van deixar en evidència les limitacions del violoncel·lista. Tot i tenir un cert bon gust pel fraseig, creiem que l’afinació mai no va ser convincent. Tampoc ho van ser els ornaments o els arpegis.

Malgrat tot, va ser interessant escoltar una Simfonia per a violoncel i baix continu de Francesco Paolo Scipriani (1678 – 1753), que fou primer violoncel·lista de la Capella de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Scipriani va venir a Barcelona juntament amb el seu compatriota Giuseppe Porsile. També ens van agradar les bones maneres del clavecinista Gaetano Magarelli en les dues peces que va interpretar sol: un Minuetto i un Allegro del compositor napolità actiu a Madrid Domenico Scarlatti (1685 – 1757).

Des d’aquí ens agradaria animar al RACBA a seguir organitzant activitats musicals periòdicament. Per a fer-ho potser caldria millorar alguns aspectes de l’espai, com ara la il·luminació del Saló d’Actes, però en general ens sembla una bona iniciativa per als vespres de dimarts que podria fer-se extensiva, per què no, a d’altres dies.

Xavier Alern
Núvol