Els programes temàtics poden adoptar formes ben variades. Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre han decidit concentrar-se en un compositor, Mozart, i un any, 1791. De raons no en falten, perquè l’últim any de la vida del compositor austríac va veure la creació d’algunes de les seves obres mestres més commovedores, com l’inacabat Rèquiem. La missa de difunts era l’epicentre d’una sessió que incloïa altres peces contemporànies: el darrer concert per a instrument solista, fragments de les dues últimes òperes mozartianes i una partitura per a aquesta insòlita andròmina que és l’harmònica de vidre.

Entès en conjunt, el programa va ser molt més que una mera agregació atzarosa d’obres, per esdevenir un veritable retrat en música dels últims mesos de vida de Mozart, amb els seus contrastos entre llums i ombres, entre afirmacions d’esperança i esclats de dolor. La decisió de Minkowski d’interpretar sense pausa les peces que conformaven cada part reforçava el fil narratiu. D’aquesta manera, els sons irreals que Thomas Bloch va desplegar en l’ Adagio i rondo KV617 es van encadenar amb la punyent ària de Paminade La flauta màgica i el Concert per a clarinet. Embolcallat per l’escalf sonor aportat per l’orquestra francesa, el clarinetista Nicolas Baldeyrou va desplegar una línia d’exquisida elegància.

La majestuositat de l’obertura de La clemenza di Tito va ser el pròleg perfecte per a una versió del Rèquiem que encapsulava en ella mateixa tots els contrastos d’una proposta que compta amb el Cor de Cambra del Palau com a coprotagonista d’una extensa gira europea. La formació de Josep Vila es va entregar sense reserves a la direcció de Minkowski, impetuosa en els passatges més agitats, amarada de dolçor en els parèntesis lírics. Una orquestra de nou pletòrica i un eficaç quartet de solistes arrodonien una lectura impactant. Quedava, però, una última peça sense anunciar, un Ave verum corpus tan eteri com el so de l’harmònica de vidre amb què havia començat el concert, com si Mozart, després de tant patiment, estigués ja més enllà de qualsevol contingència terrenal.