Cerca de crítiques

Enquesta

Virtuosisme, concentració, emoció i treball

26/3/2016 |

 

Programa: Emerson Quartet

Lloc i dia:Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona

 

El prestigiós quartet de corda Emerson Quartet va oferir un magnífic concert a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona. La formació nord-americana celebra enguany el 40è aniversari de la seva creació.

Poques vegades tenim la fortuna de poder gaudir en directe d’una formació tan sòlida com l’Emerson Quartet. Fundat a Nova York el 1976, el quartet rep el seu nom del poeta i filòsof Ralph W. Emerson (1803 – 1882), i actualment està integrat per Eugene Druckner (violí), Philip Setzer (violí), Lawrence Dutton (viola) i Paul Watkins (violoncel). Watkins, solista i director d’orquestra, es va afegir al grup el 2013, causant un efecte molt profund en el conjunt. Amb més de trenta discs editats, nou premis Grammy i altres guardons importants, estem parlant d’una d’aquelles cites musicals indispensables per als afeccionats a la música de cambra.

El concert es va iniciar amb el famós Quartet de corda en Fa major núm. 1 op. 18 de L. V. Beethoven, una obra canònica del repertori. Aquesta peca, escrita el 1801, va ser el segon quartet de corda que va fer el compositor de Bonn. L’estètica d’aquesta obra denota el gir decisiu cap el Romanticisme de Beethoven, un dels tres baluards de l’estil clàssic. L’obra comença amb un primer moviment basat en un enèrgic motiu rítmic, característica aquesta molt pròpia de l’alemany. El segon temps, Adagio affettuoso ed appassionato és sens dubte el cim expressiu de l’obra. Un moviment ple de contrastos, passió, tendresa i malenconia, on l’Emerson Quartet va demostrar una magistral «interpretació» de les eloqüents pauses, hàbilment disposades pel compositor per a deixar suspès l’ànim de l’oïdor.

Amb una sensació de saviesa musical i de total control sobre el repertori, la formació nord-americana va interpretar el Quartet de corda núm. 4 Sz 91 de Béla Bartók. El canvi d’univers sonor fou lògicament molt evident, si bé Bartók és un altre autor que confereix una gran importància a l’element rítmic de la seva música. Aquesta fou, com és ben sabut, fortament influïda pel folklore hongarès i romanès, que Bartók va estudiar profundament a partir d’un intens treball de camp. Si bé va ser Philip Setzer el concertino en el quartet de Beethoven, ara era Eugene Drucker l’encarregat de dur a terme aquesta tasca. Això és així perquè l’Emerson Quartet ha estat un dels primers quartets de corda a tenir dos violinistes que s’alternen en aquest paper.

El quartet de corda de Bartók és, com calia esperar, una obra exigent i plena de matisos. El compositor cerca en ella tots els recursos instrumentals en una exploració constant del seu intricat i pertorbador món personal. Sempre ens hem preguntat per la distància estètica que separa alguns autors genials i que configura un univers sonor absolutament individual. L’Emerson Quartet es va mostrar, en la seva interpretació, magnífic, lliurat. Els seus components, que van estar dempeus les prop de dues hores que va durar el recital, ens van deixar la impressió de ser un conjunt magníficament treballat. Hom es pregunta què fa falta per a què el nostre país posseeixi una formació que doni el salt definitiu al màxim nivell de qualitat.

La segona part va estar íntegrament dedicada al Quartet de corda en Sol major núm. 15, D 887 de Franz Schubert. Aquesta obra, de dimensions colossals, representa un repte per a qualsevol artista. De qualitat molt diferent però d’alè «beethovenià», és en aquest tipus de peces on l’intèrpret ha de treure el millor de sí mateix, cercant fins l’últim reducte de sentit de l’obra interpretada, interrogant la partitura fins les màximes conseqüències. L’Emerson Quartet va mostra un tractament magistral dels plans sonors i dels contrastos emotius, oferint al públic assistent una èpica segona part d’un gran concert.

 

Xavier Alern
Núvol