Cerca de crítiques

Enquesta

Una Cançó low cost

20/3/2016 |

 

Programa: Martínez Valls: Cançó d'amor i de guerra

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Alba Ballús (Francina). Vicenç Esteve (Eloi). Xavier Fernández (Avi Castellet). Joan Berlanga (Ferran Ridau). José Luíz González (Horaci). Pavo calls (Mestre Andreu). Xavier Tor (Batlle Ridau). Isabel Valls (Catrina). Jaume Gómez (Baldiret). Juanjo Cardenal, recitador. Esbart Dansaire de Sabadell. Cor i Orquestra de la Cia + Sarsuela. Lluis Cabal, director. Roger Casadellà, direcció escènica.

 

La sarsuela a Catalunya és inexistent més enllà d’entitats amateurs, recitals i puntuals incursions de companyies pseudo-professionals que s’atreveixen amb muntatges tan empàtics com –sovint- deficitaris. Els prejudicis i la ignorància d’alguns consellers i gestors culturals d’aquest país han perjudicat la normalitat desitjable per un gènere que és una branca de l’òpera en sentit matriu. Fins i tot,s’ha exclòs la sarsuela catalana, altrament dita Teatre Líric Català, relegada a la programació ocasional de Cançó d’amor i de guerra i La legió d’honor, ambdues de Martínez Valls.

 En aquest context el muntatge de Cia+ Sarsuela no deixava de ser un oasis, acollit amb gran afluència de públic per un Teatre de La Faràndula que també va percebre-hi els miratges. I és que cites com aquesta inexorablement arrosseguen un cert amateurisme. És a dir, pocs assajos, orquestra de bolo, pressupost limitat, molt esforç i resultats més voluntariosos que excel·lents. Per això s’hi van copsar defectes d’afinació en el cor, una escenografia de dimensions i recursos propis de teatres petits i un cast amb irregularitats en una funció que, no obstant, va ser satisfactòria.

Per aquest motiu cal destacar l’entrega del tenor Vicenç Esteve que sap regalar-se vocalment en un paper que ha cantat en nombroses ocasions. De fraseig ample, allarga els punts de dramatisme amb un cant vehement i apassionat. L’experiència “sarsuelera” va ser evident a l’Evocació dels Pirineus i el domini de la situació davant l’incident a la platea que va obligar a aturar la funció un minut. Igualment Xavier Fernández encarnava l’Avi Castellet amb una veu de baríton líric, clara, amb metall, sense complicacions de tessitura i amb un estat de forma millor del que li recordava. En part per la bona emissió i l’homogeneïtat de registres. Només li cal polir l’articulació en algunes figuracions.

En segon terme Alba Ballús acusava un vibrato stretto i una emissió poc homogènia però que no desentonava amb en moments com el duo amb el tenor dins una caracterització ortodoxa de Francina. José Luis González també ha progressat moltíssim en papers “de característic” com Horaci al que va dotar de la gràcia i el ritme escènic necessaris. Quelcom extensible a la parella còmica de Jaume Gómez i Isabel Valls (Baldiret i Catrina), aquesta amb uns mitjans vocals de soprano lleugera força atractius tant per la projecció com per la dicció.

El vestuari clàssic i la plasmació planera de l’argument història van comptar amb la inclusió de números habitualment escapçats (una intervenció de l’Avi Castellet i un cor a l’inici de l’acte II). A més s’hi va afegir una dansa tradicional a l’acte primer a càrrec de l’Esbart Sabadellenc. Un encert equiparable a la solució com a estampa suspesa en el temps del melodrama de la Revolució (quadre II de l’acte segon) que Juanjo Cardenal va recitar amb emotivitat i perfectament intel·ligible (Per cert, l’espectador atent devia reconèixer-lo com a veu en off del mític concurs televisiu Saber y ganar).  

Tots van ser tutelats pel violista de la Simfònica de Vallès, Lluis Cabal, que coneix sobrerament l’obra. Va dirigir cercant temps amples en les romances i permetent que la grapa melòdica fos un coixí deliqüescent per a la catarsi d’un públic afamat de sarsuela. No exempt de trucs per aixecar l’aplaudiment (sforzandi en els acords finals) va conduir la formació amb suficiència i jugant amb un visió de la partitura que també li permetia accents i altres recursos agògics (ritardandos, rubatos, silencis,...).  

Ara per ara, la seva tasca el més satisfactori que es fa en sarsuela a Catalunya i seria bo que es representés a Sabadell La tabernera del puerto de Sorozábal. Un muntatge que, com aquest, ja ha rodat per altres poblacions del Principat.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell