CRÍTICA

Les òperes de joventut de Mozart solen compensar una escassa densitat dramàtica amb la presència de no poques belleses musicals. Un bon exemple és Il re pastore, història sense història d’ambient bucòlic, amors purs i monarques magnànims, transcendida per una partitura lluminosa escrita per un compositor de 19 anys. William Christie i una orquestra de Les Arts Florissants en bona forma (corda efusiva, fusta afruitada i metall expansiu) van donar el caràcter precís a cada ària, acaronant els passatges més amorosits i donant impuls als números més brillants.

El director francès d’origen nord-americà va reunir un esplèndid trio femení que tenia en comú la frescor instrumental, l’elegància en el fraseig i l’agilitat en el cant. Martina Janková (Aminta, el pastor esdevingut rei del títol) tenia al seu càrrec el fragment més cèlebre, l’inefable L’amerò, sarò costante, on va establir un deliciós diàleg amb el violí de Tami Troman, mentre que el duo amb la seva estimada Elisa va ser un altre moment àlgid, amb Regula Mühlemann aportant a la nimfa un timbre cristal·lí. Angela Brower no es va quedar enrere com a Tamiri, l’objecte del desig d’Agenore, un Emiliano González Toro mel·liflu tot i certa tensió en l’ària del segon acte.