Cerca de crítiques

Enquesta

Estàndards de complaença

15/3/2016 |

 

Programa: Obres de Rachmàninov i Mendelssohn

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Obres de Rachmaninov i Mendelssohn.

Tomoka Shigeno, piano. OSV. Rubén Gimeno, director.

Teatre Principal de Sabadell. 11-3-16.

 

La programació de l’OSV hauria d’avaluar el marge existent entre deixar amb ganes de més i deixar insatisfet. El darrer programa fregava el descrèdit: una hora justa de música i un bis per engrescar al públic que omplia el Teatre Principal per la propera convocatòria. Un fragment del Romeu i Julieta txaikovskià a mode de tràiler sonor que anava just d’edició i muntatge de so.

Els bons resultats s’havien obtingut a la segona part amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, tocada dempeus en una solució escènica recurrent i que atorga sensació de vivacitat i efectivitat. Si bé va mancar color, el treball de corda denotava pulcritud en una composició que, com la majoria de Mendelssohn, exigeix molt tècnicament a aquesta família instrumental. A destacar el concertino en el diàleg amb la flauta (primer moviment) i també l’exposició  del primer tema de l’Andante tant per la pulsació com pel legato i l’expressivitat ombrívola. Gimeno va plantejar l’obra dins uns paràmetres estàndards, cercant el punt de definició textural i tensió estructural amb què acostuma a treballar el repertori romàntic.

Igualment va concertar el quasi soliloqui pianístic de les Variacions sobre un tema de Paganini de Rachmàninov ajustant els tutti a l’acústica seca del teatre i calibrant moments com l’expansió lírica de la variació divuitena. Les primeres variacions (2 a 5) van correlacionar-se bé entre el teclat, els cordes i les fustes en un tempo àgil. La coreana Tomoka Shigeno va demostrar solvència tècnica en una execució enfocada amb pocs atacs d’avantbraç, bon joc de dits i staccato de canell per dotar de la fluïdesa rítmica i digitació una obra exigent en l’articulació i exploració de registres. 

Una intèrpret de qui l’espectador no tenia cap informació al programa de mà. Ni tan sols l’any en què va guanyar el Concurs Internacional de piano Ricard Viñes. El carrí erràtic dels programes de mà de l’OSV allà on toca és enervant. I, sovint, estèril per al públic que més el necessita. Seria hora d’adonar-se que difícilment l’abonat entrarà a la web de l’orquestra a fer recerques concretes.

Per cert, les dues obres presentaven nomenclatures instrumentals diferents: clàssica a la Simfonia italiana de Mendelssohn i ampliada a les Variacions de Rachmàninov (trombons, tuba, percussió, flauta, etc). Quin sentit té convocar a una desena de músics per només un part en una orquestra que ha de rentabilitzar al màxim cada euro pressupostat? Coses de l’OSV.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell