Cerca de crítiques

Enquesta

So, color, emoció

16/2/2016 |

 

Programa: Obres de Schubert i Mendelssohn

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 12-2-16

Trio Ludwig.

 

 

En la música de cambra els sumatoris han de fallar i la fita s’assoleix quan adicions com la d’un més un més un no dóna tres. Això va succeir amb el retorn del Trio Ludwig a la temporada de Joventuts Musicals de Sabadell. La sessió va ser un èxit absolut, amb una satisfacció desbordant davant la síntesi –marca del conjunt- entre caràcter, vehemència, espontaneïtat, rigor i emoció. Unes credencials compartides pel gran treball dels germans Tomàs al Quartet Casals.

Els músics es coneixen i la gestualitat conté un punt vivificador que és símptoma de la volada creativa, lliure, que combina bellesa i equilibri sonor, ara més perfectes que en els seus inicis. La pianista, infal·lible, va ser successivament la propulsora del conjunt: una rampa d’enlairament per a les líriques efusions de les cordes i un pal de paller integrador als magmes sonors i l’arravatament melòdic de, per exemple, un Mendelssohn magnificat, profund i d’una intensitat colpidora. El seu Trio núm.2 Op. 66 que semblava imbuït del Beethoven més proteic en articulació i dialèctica entre les veus (moviment inicial i final), lirisme (andante espressivo) i ritme (scherzo). Unes qualitats compartides a la segona part amb el Trio núm.1 Op. 99 de Schubert en una realització superior, idiomàtica i una riquesa de textures i colors magistrals.

Els Ludwig connecten més enllà del previsible i commouen pel caràcter tenuto i legato dels meandres melòdics frasejats amb pulcritud i expansivitat, com va corroborar el Nocturn en mi bemoll D. 897, ofert de bis. Va ser una propina antològica, amb intel·ligents inflexions de temps (ritardando, sfumature,..) per a una nit que recordarem com un dels millors concerts d’aquest 2016. Quelcom que s’havia intuït amb l’imaginatiu i haydnià Trio D. 28 –també de Schubert- que obria el concert. Per cert, tocat amb un arc diferent a la resta del programa. És una llàstima que cites com aquesta no siguin un reclam multitudinari a Sabadell i situïn el cicle comandat per Joana Soler en el mapa català amb la preeminència que mereix.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell