Cerca de crítiques

Enquesta

L’Orquestra del Montsalvat: el romanticisme original

9/2/2016 |

 

Programa: Orquestra del Montsalvat

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

L’Orquestra del Montsalvat, una joveníssima formació catalana, va oferir divendres proppassat al Petit Palau un concert integrat per dues peces culminants del romanticisme: el Concert per a violí de Beethoven i la Simfonia núm. 4 de Mendelssohn, «Italiana». És una orquestra que aborda principalment repertori romàntic amb la característica que ho fa amb criteris històrics i amb instruments originals. En aquesta ocasió va comptar amb el violinista Sergey Malov i amb el director titular, Edmon Colomer.

Darrerament han sorgit bastants formacions que toquen amb instruments originals dedicades a la música que va més enllà del barroc, i l’Orquestra del Montsalvat n’és una. El so del conjunt és clarament diferent al d’una orquestra que toca amb instruments moderns, ja que els antics tenen un so més auster, que és pla i mat, a diferència de la brillantor de les grans orquestres que estem acostumats a sentir en el repertori romàntic i de més ençà. En qualsevol cas, l’Orquestra del Montsalvat va interpretar Beethoven i Mendelssohn amb solvència i rigor, conferint a les dues peces el caràcter enèrgic i exaltat del primer romanticisme.

Edmon Colomer va dirigir amb encert i precisió el concert de Beethoven, que va sonar molt lluminós. En canvi, Sergey Malov no va destacar prou. El so que treu del violí és poc audible, tenia dificultats per fer-se sentir per sobre l’orquestra i això li impedia fer matisos d’intensitat clars. Fins i tot les dobles cordes sonaven de manera feble i amb poca entitat. Aquesta mancança es va fer especialment notòria en el segon moviment, Larghetto, en què el solista no ha de fer virtuosisme tècnic, sinó passar l’arc llargament elaborant una melodia amarada de tendresa i sensibilitat. Això requereix un so a la corda que Malov no té. Malov es trobava còmode en els passatges més virtuosístics, sobretot en les cadències (a la del primer moviment hi va introduir uns cops delicats sobre la fusta de l’instrument que van sonar força estranys), però el seu so insuficient i fred van fer que Beethoven sonés menys sublim.

La interpretació de la quarta simfonia de Mendelssohn, la «Italiana», va estar caracteritzada per l’ímpetu i la força exaltada del compositor alemany. Si bé l’orquestra va saber trobar el to i l’estil en els moviments ràpids, el primer i l’últim, on van aflorar els problemes va ser en els moviments centrals, de caràcter més lent i delicat. Van quedar apagats, ensopits, amb un so molt esmorteït i fosc que quedava lluny del lirisme intrínsec de la melodia. Es van percebre les mancances de l’orquestra, sobretot quant a la compenetració entre les seccions. El vent va fer diversos errors i va sonar força desvinculat d’una corda que va fer tot el possible per salvar els mobles.

En conjunt, va ser un concert interessant, sobretot per part de l’Orquestra del Montsalvat, que es va demostrar una formació prou competent malgrat la seva joventut. Sempre és una bona notícia que al nostre país sorgeixin iniciatives musicals de nivell que amb el temps puguin arribar a l’excel·lència.

Elsa Álvarez Forges
Núvol