Cerca de crítiques

Enquesta

LOSV amb Star Wars

9/2/2016 |

 

Programa: Bandes sonores musicals de Williams, Morricone, Goldsmith i Velzáquez.

Lloc i dia:Auditori Centre Cultural de Terrassa

Orfeó Català. OSV. Rubén Gimeno, director.

 

En un Auditori del Centre Cultural de Terrassa ple d’un públic que rebaixava la mitjana d’edat habitual en un concert simfònic, L’OSV va oferir divendres un programa de bandes sonores de pel·lícules. A mig camí entre l’epidèmia comercial i la fascinació com a moda en les programacions de les nostres orquestres, sembla que la normalitat d’escoltar aquest tipus de música en concert i variants en format multimodal és una realitat a casa nostra. Tard però ha arribat.

La convocatòria, a més, venia precedia d’un vídeo enginyós difós per les xarxes que corrobora que l’encert d’algunes campanyes de màrqueting de l’OSV, especialment en programes de producció pròpia. Per això l’orquestra ha de consolidar aquest tipus de propostes a Sabadell, ciutat encara sense data per aquest concert. Amb només sis cites simfòniques aquesta temporada, reclams com aquest manlleven l’empremta i l’expansió de l’orquestra a la nostra ciutat. Especialment si hi participen agrupacions com l’Orfeó Català que va lluir-se amb El orfanato de Velázquez i La profecia de Goldsmith i va defensar-se a Amistad de Williams amb una acústica molt seca i que en minvava la potència. La manca d’assaig va ser evident en la correlació entre cor i orquestra i en la perfectibilitat de la concertació i idiomatisme d’una vetllada epidèrmicament satisfactòria. A destacar, no obstant, el primer trompa (que per intercanvi era el de l’OBC) i detalls de textura puntuals i de ritme en la suite d’Star Wars de Williams, desglossada com a fil conductor.   

Un fil conductor merescudament ovacionat, previsiblement bisat i que, esperem, trenqui tòpics de gust i també generacionals (ampla franja d’edat entre els assistents). Una part de la producció per a bandes sonores musicals de cinema fantàstic i de ciència-ficció així com per a videojocs són deutors del llenguatge orquestral del tombant al segle XX (Mahler, Holst, etc). Aquest és un ham cultural que un sector de la població hauria de descobrir per no defugir horitzons. Alguns, aquest cap de setmana, van començar a entendre què era una orquestra simfònica.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell