ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Un ‘Otello' en hores baixes

26/1/2016 |

 

Otello té dos personatges principals més i la resta són secundaris. Els intèrprets d'aquests dos últims van complir, però, per motius diversos, hi ha problemes amb aquells que, en el primer repartiment, assumeixen Jago i Desdemona. Pel que fa a Marco Vratogna, intèrpret de Jago, és un cridaner incapaç de la perversa subtilitat amb la qual el personatge ordeix la mentida conspirativa que, per la seva impossibilitat de percebre ell mateix la realitat, Otello creu com una veritat que el du a la perdició. En relació amb la romanesa Ermonela Jaho, intèrpret de Desdemona, la seva veu és molt bonica i excel·leix en els piano, de manera que va encisar amb els Salice que expressen la fragilitat del personatge i pressenten la pròpia mort, però no és una soprano lírica i, per tant, no té el registre dramàtic que demana Verdi. Així és que moltes vegades, pel fet que no té prou potència, la seva veu va ser ofegada per l'orquestra. Això, de fet, va passar amb bona part dels cantants solistes (i també amb el cor, encara que en aquest cas va ser propiciat per un muntatge escènic que comprimeix els seus membres dins d'uns compartiments que, ocupat el fons de l'escenari de dalt a baix, suposadament representen un camp de refugiats) i és així que s'ha de dir que la direcció musical de Phillippe Auguin va fer que, en lloc d'intensa, la interpretació de l'orquestra del Liceu fos excessiva.

Resta el muntatge escènic, una producció de la Deutsche Oper Berlin dirigida per Andreas Kriegenburg, que, per cert, juntament amb el seu equip, es va amagar i no va sortir a saludar la nit de l'estrena. No tinc cap mena de prejudici en relació amb els canvis d'època. En tot cas, crec que tota obra s'ha d'interpretar des del present, però això no suposa que hagi de ser literal en l'aspecte escènic. Amb uns resultats teatrals discutibles, circulava que convertir el port de Xipre en un camp de refugiats banalitza l'òpera de Verdi. La qüestió, més important, és que banalitza el drama real de tants refugiats, o aspirants a ser-ho, del món actual.


Imma Merino
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet