Cerca de crítiques

Enquesta

L'entusiasme com a valor afegit

26/1/2016 |

 

Programa: Obres d’Oltra, Bach, Mozart, Godard, Rota, Liszt/Alabiev, Ibert, Borne.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Bernat Castillejo, flauta. Abigaïl Prat, arpa.

  

A priori un duo de flauta i arpa podia induir a l’espectador a l’asèpsia, especialment per la falta de hits coneguts entre el públic. Però Bernat Castillejo i Abigaïl Prats van anorrear qualsevol prejudici corroborant l’encert de la convocatòria acollida per un públic força nombrós al Teatre Principal.

Primer, i en conjunt, per la varietat del repertori. Estils i èpoques diferents que vehiculaven, per exemple, el neoclassicisme i la flema rodriguesca de la Sonatina d’Oltra amb les il·lustracions evocatives i pseudoimpressionistes de la Suite Op.116 de Godard. A destacar el narcotitzant i balsàmic Idylle.

En segon lloc per la solvència tècnica i expressiva dels dos músics, tant en el protagonisme repartit (Sonata de Nino Rota) com en la preeminència individual. Aquí cal citar la rococó Sonata d’Hamburg del segon fill de Bach i l’Andante en do major de Mozart amb la cadència de Jordi León escrita per al propi Castillejos. Les seves progressions ascendents, els staccatti de notes breus i la pirotècnia mesurada van ser equiparades per l’arpista amb els cristal·lins trinats encadenats a l’extrem agut de l’arpa en l’adaptació que Alabiev va signar d’ El rossinyol lisztià.

L’únic retret a Castillejos rau en certa falta a de pulcritud en les bufades i atacs. Se li escolta l’emissió d’aire, tot i no manllevar l’excel·lència virtuosística en unes obres que van prefigurar el vertigen desplegat a l’ Entr’acte d’Ibert i a la Fantasia brillant sobre Carmen de François Borne, idònia com a clímax de la sessió.

En aquesta última, les superposicions melòdiques en la flauta i un pack de recursos d’altíssima exigència rítmica, de digitació, respiració i articulació van posar dempeus als assistents. La coordinació i la resistència física van possibilitar una vetllada marcada per un segell emotiu, memorable i l’ortodòxia d’ambdós intèrprets. Especialment pel flautista, feliçment retornat als escenaris i a la música havent superat unes dures circumstàncies personals. L’entusiasme del públic era fefaent. El de Castillejos, expansiu des del primer moment. L’activa i noble agenda sabadellenca té aquests ganxos. Celebrem-ho.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell