Es va haver d’esperar fins al final de la segona part perquè l’artista aparegués sobre l’escenari, envoltat pels components de la Wiener Akademie, orquestra austríaca amb instruments d’època i responsable d’aquesta proposta en què també va participar la soprano sueca Kerstin Avemo, de notable vis dramàtica però una mica faltada de projecció. La discreta direcció de Martin Haselböck no va impedir que el concert complís amb les expectatives.

Irons, que havia esperat en un lateral de l’escenari, observant l’orquestra durant la interpretació d’una poc rellevant Setena, semblava ansiós d’entrar en acció. Va ser després que Avemo i la Wiener Akademia oferissin Ah, pèrfid!, amb la suplicant ària Per pietà, non dirmi addio!. L’actor va irrompre llavors ple d’energia i embolicat en una llarga i elegant levita de color granat i un fulard a joc lligat en forma de corbata. Aquesta vestimenta del segle divuit va contribuir a potenciar encara més el seu aire de galant indestructible.

HEROI INDEPENDENTISTA

L’obertura d’aquesta obra de música incidental creada per il·lustrar la història del general flamenc comte Egmont va situar immediatament el públic en el relat. Irons hi va posar la veu, l’expressió i el gest, a vegades aïrat, de l’heroi que lluita per la independència del seu poble davant una opressora monarquia espanyola i acaba sent decapitat. La seva intervenció, sempre molt ben equilibrada amb l’orquestra, es va iniciar amb el relat d’un concurs de tir.

L’actor, assegut en una cadira i movent lleument el cap mentre sonava la música, s’aixecava cada cop que havia de recitar, però la seva actuació sempre va mostrar la força del moment dramàtic, més poètica quan es refereix a la seva estimada Clara (Avemo, que va interpretar dos lieder) i més tonant quan incideix en les seves pugnes amb les tropes del duc d’Alba. La intensitat interpretativa va créixer a mesura que s’acostava el desenllaç. L’espera de l’execució de la seva sentència a la presó –«el forrellat sona amb estrèpit»– i, sobretot, la seva arenga final en què ofereix la seva mort com a sacrifici per la llibertat del seu poble, acompanyada per la simfonia Victoria, van deixar empremta de l’èpica de la peça.