Cerca de crítiques

Enquesta

Speculum al Festival de Torroella de Montgrí

Espectacle sonor

26/7/2004 |

 

Música medieval de la Corona catalano-aragonesa. Conjunt Speculum. Ernesto Schmied, direcció. 24è Festival de Músiques de Torroella de MontgrÍ. Església, 23 de juliol.

El concert que estava dedicat, com cada any per aquestes dates, a la memòria d'Ernest Lluch va congregar bona part de les forces vives del país. Els organitzadors, per anar completant l'arc de propostes de les músiques que es podien relacionar directament amb les activitats investigadores d'aquell polític i humanista, van pensar a donar una mostra de la música de la Corona catalano-aragonesa entre els segles XIII i XV. El conjunt escollit per confegir el repertori del concert i executar-lo va ser l'Speculum que dirigeix el flautista Ernesto Schmied. Aquest va escollir l'opció de donar peces relativament curtes, petites meravelles, aglevades en cinc blocs sense interrupció. El públic, més col·laborador del que es podia preveure, va mantenir silenci entre els blocs, amb la qual cosa una bella atmosfera sonora de noranta minuts va planar tranquil·lament a l'interior de l'església. Schmied va optar per fer del concert un espectacle: del capteniment ple d'unció dels músics, les entrades i sortides dels quatre cantants i una il·luminació molt adaptada a l'església que projectava sobre columnes i sostre de l'absis motius adients a cada obra, en resultava una fusió de concert, teatre i espectacle de so i llum amb música en directe. Hi faltava, només, la dansa, ja que eren danses moltes de les obres interpretades.

Schmied va tenir el bon gust de confiar uns textos narratius de l'època, entre els quals de Joan I, i l'ària principal del concert, al baríton Jordi Ricart, magnífic i poc prodigat cantant de lieder i que en canvi sovinteja moltes formacions de música antiga i és fix de la Capella Reial. Va ser com un respir de tantes formacions perjudicades per sopranos engolades o contratenors que no han aconseguit una impostació agradable.
La música antiga té l'avantatge de donar molt marge a la interpretació i cada vegada que sentim el teòric mateix repertori per un conjunt diferent, el sentim com renovat. Schmied va procurar que cada obra tingués una paleta d'inici diferent, començant ara amb percussió, ara amb llaüt, ara amb flauta o amb el deliciós santur, que és una mena de salteri tocat amb varetes. Van desfilar fragments del Llibre Vermell de Montserrat, de trobadors i de la Missa de Barcelona del XIV/XV.

L'Speculum estava integrat per sis músics i quatre cantants. Vam poder escoltar Lambert Climent, Felipe Sánchez i Pedro Estevan, que veiem sovint en altres conjunts, i fer l'agradable coneixença de la veu molt natural de la soprano Raquel Andueza.

Jordi Maluquer
Avui