Cerca de crítiques

Enquesta

Simpàtic doble programa operístic a Sabadell

29/11/2015 |

 

Programa: La serva padrona i Il segreto di Susanna

Lloc i dia:Teatre La Faràndula de Sabadell

És una llàstima que el segon capítol de les temporades dels Amics de l’Òpera a Sabadell es redueixi sempre a dues úniques funcions, a La Faràndula. La manca de subvencions obliga a privar la resta dels teatres del circuits d’Òpera a Catalunya d’un títol normalment sarsueler, però que enguany ha estat un doble programa, integrat per dues de les òperes més simpàtiques del gènere: La serva padrona i Il segreto di Susanna.

Tant l’intermezzo de Pergolesi com l’òpera en un acte de Wolf-Ferrari demanen una soprano lírico-lleugera, un baix còmic (o un baríton no molt líric) i un actor, a més d’una posada en escena que no exigeix moltes complicacions ni especulacions dramatúrgiques que busquin tres peus al gat al que es redueix a un pur divertiment. Cal, però, tenir enginy per no caure en els tòpics ni passar-se de frenada en l’ús d’un humor que pot caure en el broc gros si no es controlen els mecanismes del gag en la seva justa mesura. I cal dir que Carles Ortiz se n’ha sortit, amb un treball escènic pulcre, net, senzill i transparent, emmarcant l’acció escènica en un espai ben dissenyat per Jordi Galobart i molt ben il·luminat per Nani Valls, i amb picades d’ullet que relacionaven els dos títols.

La direcció musical de Santiago Serrate ha buscat i trobat la transparència d’ambues partitures, si bé una mica més de matís en el color i el fraseig (especialment en La serva padrona) hauria millorat el rendiment de la ja de per si notable Simfònica del Vallès.

El nivell vocal ha estat a l’alçada, amb repartiments homogenis ben complementats per l’actor embotit en la pell de Vespone (La serva padrona) i Sante (Il segreto di Susanna): un flexible i camaleònic Miquel Gorriz, senzillament admirable.

Serpina, la criada mestressa, era assumit per Sara Blanch, soprano de timbre líric, amb la justa lleugeresa i picardia quan la part ho demana, i molt musical. Madura vocalment i amb la sensualitat que demana el personatge, Beatriz Jiménez Marconi ha estat una Susanna generosa amagant el seu segreto, i esplèndida en passatges com “O gioia la nube leggera”.

El capítol masculí ha anat a càrrec de Juan Carlos Esteve (Uberto) i Enric Martínez-Castignani (Conte Gil). Aquest últim, per cert, entre els concerts del Life Victoria del que és director artístic. Un cop més, ha demostrat que l’expressivitat en el cant és el seu plat fort, tot i que el color ha estat aquest molt més homogeni que en altres ocasions. Molt bé, igualment, Esteve a La serva padrona, estilísticament molt adequat en el context d’una òpera divuitesca com la de Pergolesi, tot i que Uberto potser demana uns greus més rotunds en alguns passatges.

Jaume Radigales
Núvol