21/11/2015 |
Programa: Trio Vasnier
Lloc i dia:El Primer Palau
Ahir al vespre va tenir lloc el concert de cloenda del cicle El Primer Palau, un format concurs-concert que dóna suport a nous talents. Els guanyadors d’enguany han estat el Trio Vasnier i, després del lliurament de premis, vam poder sentir els guanyadors de l’any passat, l’Aëris Trio.
Ahir el Palau estava de festa, es lliuraven els premis El Primer Palau 2015, coincidint amb el vintè aniversari del concurs-cicle de concerts i el quinzè del patrocini de Mitsubishi Electric. El periodista musical Albert Torrens va ser l’encarregat de conduir la gala.
Primer es van donar dos accèssits a Marion Platero, violoncel·lista de Baiona, i Agnès Mauri, violista catalana. Però el premi gros, dotat amb 6.000 euros, va anar a parar al Trio Vasnier, format per Pedro López, flauta, Carmen Alcántara, arpa, i Samuel Espinosa, viola. El jurat estava format per Daniel Blanch, Josep Bassal, Àlex Robles, Lluís Millet i Mercedes Conde.
D’aquest grup de cambra, que va debutar al Palau en el tercer concert del cicle, el dia 15 d’octubre, el jurat ha valorat la qualitat tècnica dels seus membres, la compenetració, la solidesa de les seves interpretacions i l’extraordinària musicalitat, tant a nivell individual com col·lectiu. Aquesta agrupació també va guanyar el Premi de la Crítica. Carmen Alcántara, com a representant del grup que es va formar a Londres, va manifestar que allò que els manté units és “l’amistat, que fa anar la música més enllà”.
Però encara quedaven dos premis més per otorgar: el Premi Catalunya Música, que va anar destinat a la guitarrista balear Mabel Millán i, finalment, el de les Joventuts Musicals de Catalunya, que s’han unit enguany al projecte promovent un premi al millor intèrpret de música catalana. Van premiar l’acordionista donostiarra Ander Tellería, per la seva interpretació de Sons de la terra de Joan Guinjoan.
La segona part de la nit va anar a càrrec de l’Aëris Trio, guanyadors de l’any passat. Fundat el 2012, els seus components, Juan Carlos Rivas Perretta, oboè, Carlos Tarancón Mateo, fagot i Yolanda Fernández Anguita, clarinet, van ser components actius de la JONDE. A El Primer Palau van guanyar el primer premi, el Premi de la Crítica i el Premi Catalunya Música. L’actual temporada 2015-16, el trio participarà en el circuit de concerts de les Joventuts Musicals de Catalunya.
La primera obra que van interpretar va ser el Divertimento núm. 3 KV Anh 229, de W. A. Mozart, una obra de cinc moviments, els dos primers dels quals estan basats en una sonatina per a piano que el mateix Mozart va escriure. De fet, no sabem si va venir primer la sonatina o el Divertimento. En qualsevol cas, és una prova d’aprofitament de material tan usual en l’època, en què la velocitat en què havien d’escriure els compositors era meteòrica. El trio va adoptar molt bé l’aire mozartià, i va oferir unes dinàmiques delicioses, amb uns frassejos molt ben explicats i unes notes clarament articulades. Va ser una interpretació diàfana, neta, afinada, en què es crearen diàlegs molt fluïts entre uns components que demostraren gran vàlua individual.
Després, un salt en el temps i l’espai que van saber resoldre amb solvència. El Rondell, per a oboè, clarinet i fagot del coreà Isang Yun, té un llenguatge clarament occidentalitzat, ja que el compositor es va establir a Berlín. És una obra que es basa en el contrast entre seccions marcadament harmòniques, en què la ressonància dels instruments era molt important, i d’altres melòdiques, amb un discurs discontinu. Sempre amb harmonies tenses, però que no arribaven a l’estridència, no requeria tècniques no convencionals i fins i tot hi havia consonàncies localitzades, per la qual cosa podem dir que no és una obra arriscada. El trio va demostrar bona tècnica, plena integració tímbrica, homogeneïtat i bon coneixement del que estava tocant.
Finalment van tornar enrere en el temps i van tocar, amb una clavicembal·lista –el nom de la qual no apareixia al programa- el Trio Sonata en Do menor, Wq 161 de C. Ph. Emmanuel Bach, una obra curiosa, fins i tot irònica, pels silencis sobtats que interrompien el discurs. No és una peça d’extraordinària bellesa que cuidi especialment les línies melòdiques, però estableix un diàleg molt ric entre els integrants del grup, que van tornar a demostrar la seva vàlua amb intervencions individuals brillants i, alhora, gran compenetració, en un concert eclèctic però coherent, que volia ser una mostra dels registres als quals pot arribar l’Aëris Trio, el merescut guanyador del concurs El Primer Palau 2014.