Cerca de crítiques

Enquesta

El Belcea Quartet excel·leix en Bartók

22/11/2015 |

 

Programa: Belcea Quartet

Lloc i dia:Palau 100

 

La temporada de Palau 100 segueix endavant amb el seu cicle de cambra, en el marc del qual aquesta setmana ens ha visitat el Belcea Quartet amb un programa absolutament variat i llaminer, integrat per obres de Haydn, Bartók i Beethoven. La cambra és un gènere tan sublim com exigent, i no totes les formacions són capaces d’afrontar-la i sortir-ne airoses. El Belcea Quartet té bons músics d’una gran solvència tècnica, però la seva interpretació va distar de la perfecció.

 

El programa, no cal dir-ho, era de gran envergadura: el Quartet op. 77 núm. 1 de Haydn, el Quartet núm. 1 op. 7 de Bartók i el gran Quartet núm. 14 op. 131 de Beethoven. La interpretació de Haydn va ser continguda i mesurada, amb un marcat caràcter clàssic, d’acord amb l’estil del compositor. Ara bé, si el Belcea Quartet no va tenir cap problema d’estil, sí que en va palesar un d’acústic. El so de la primer violí, Corina Belcea, era tan poc incisiu que a vegades semblava un bluf gairebé buit. Feia passades d’arc gairebé inaudibles, i el seu so arrossegava el dels altres tres membres de la formació, que no van destacar individualment.

En Bartók va haver-hi un canvi força notable i va semblar que el Belcea havia pujat de nivell. El so es va tornar ple, ric i molt penetrant. A més a més, es va produir un acoblament perfecte entre els quatre músics en una simbiosi del so dels quatre instruments. El Belcea Quartet va imprimir a l’obra el caràcter trencador de la música del segle xx, però de manera molt elegant i controlada, sense gestos bruscos o abruptes. Va ser una interpretació impactant i molt lluïda.

A la segona part, però, amb Beethoven, es van tornar a notar les mancances que havíem vist en Haydn. El Belcea Quartet va començar molt bé amb l’Adagio, però la cosa es va començar a torçar amb l’Allegro molto vivace, ja que en els moviments ràpids era més notori el so poc incisiu dels instruments. El Quartet op. 131 és una gran obra integrada per set moviments que el Belcea Quartet va tocar amb falta de tremp i de passió. També va faltar lirisme. La interpretació de l’obra va ser més aviat plana, sense definició global ni de cadascun dels moviments. Va ser un Beethoven força decebedor.

El Belcea Quartet és una formació tècnicament bona, amb músics més que correctes, però tenen un punt feble important, que és la manca d’un so a la corda, incisiu i penetrant, com a mínim en els compositors clàssics. No es pot dir que oferissin un mal concert, però el que vam sentir va quedar lluny de la sublimitat i l’exigència de la música de cambra.

Elsa Álvarez Forges
Núvol