ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Una gran versió catalana de l’‘Oratori de Nadal’

17/11/2015 |

 

Programa: II CICLE DE MÚSICA HISTÒRICA I PATRIMONI ARS LONGA A CIUTAT VELLA. Ensemble O vos Omnes. Vespres d’Arnadí

Lloc i dia:Basílica de Santa Maria del Pi

 

 

 

Un instant d’aquest concert

Un instant d’aquest concert

II CICLE DE MÚSICA HISTÒRICA I PATRIMONI ARS LONGA A CIUTAT VELLA. Ensemble O vos Omnes. Vespres d’Arnadí. María Hinojosa, soprano. Marta Infante, mezzosoprano. Francisco Fernández Rueda, tenor. Pablo Larraz, tenor (Evangelista). Jordi Ricart, baix. Dir.: Xavier Pastrana. J. S. Bach: Oratori de Nadal (cantates I, II, III i VI). BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL PI. 11 DE NOVEMBRE DE 2015

La complexitat que comporta interpretar les cantates, les passions o la Missa en Si menor de J. S. Bach va més enllà de la vessant tècnica que desprenen per si mateixes aquestes obres. La conjunció i l’equilibri entre orquestra i els seus solistes instrumentals, baix continu, solistes vocals i cor ha de ser absoluta per expressar el sentit més profund que irradia una música que s’eleva d’una manera singular per sobre de totes les altres fins a constituir un dels pilars fonamentals de la nostra cultura. Interpretar quatre de les cantates de l’Oratori de Nadal (concretament les tres primeres i la de la festa de l’Epifania) era el repte que afrontava el magnífic conjunt vocal català Ensemble O Vos Omnes –fundat el 2010 i especialitzat en música antiga– i Vespres d’Arnadi, creat per Dani Espasa i Pere Saragossa i convertit després de deu anys en un referent instrumental al nostre país.

La basílica de Santa Maria del Pi no té per si mateixa les qualitats acústiques que poden aconseguir les sales de concerts, però escoltar Bach en un marc litúrgic eleva encara més la vessant més profunda de la seva música. I el repte d’interpretar aquestes quatre cantates va assolir el nivell que sempre cal demanar quan s’afronta l’Oratori que Bach va compondre l’any 1734 a Leipzig. La versió va irradiar naturalitat expressiva i absoluta coherència interpretativa entre els diversos apartats de cadascuna. El treball dels solistes va ser en general esplèndid, tot sobresortint-hi la veu de la mezzosoprano Marta Infante, inspiradíssima en les àries i amb una sensibilitat que traspuava tot el sentit musical de les àries; una veu que per color i característiques resulta idònia per afrontar les àries dels oratoris de Bach. Exquisida com sempre la veu de la soprano María Hinojosa, que amb el complexíssim duet amb el baix (“Senyor, la vostra compassió, la vostra pietat”) va assolir els moments més brillants de la seva interpretació. Precisament el baríton Jordi Ricart, tant en els recitatius com en les complexes àries que va interpretar, va exposar amb una projecció molt diàfana la vessant tècnica i la narrativa que reclamen les intervencions reservades al baix, en aquest cas baríton. Si Francisco Fernández Rueda va cantar amb claredat i amb delicada sensibilitat àries com “Feliços pastors, aneu-hi, afanyeu-vos”, impecable va resultar el treball de Pablo Larraz com a Evangelista, sempre seguríssim en el registre agut que exigeixen els recitatius i amb un color vocal impecable per afrontar aquesta obra.

Les quatre cantates escoltades eren les dedicades, respectivament, al naixement de Jesús, a l’anunci del naixement als pastors, a l’adoració dels pastors i, la darrera, a l’adoració dels Reis. El sentit narratiu, la manera d’enllaçar recitatius, àries i corals va ser una constant en la direcció de Xavier Pastrana, molt atent a controlar els volums de sonoritat per evitar un excés de reverberació (ajudat per la disposició d’instrumentistes i cantants sota l’orgue existent al centre de la basílica) i per la claredat del so. El treball perfeccionista del cor, refinadíssim en els inoblidables corals, radiant en el cor que obre i tanca la tercera part, confegia una majestuositat a una interpretació sempre fluida, amb tempi tendents a una certa rapidesa, però amb una coherència i atenció als detalls plasmats en la partitura impecable. Cal destacar el treball de tots els membres de l’orquestra, com a tutti i individualment, amb la flauta solista, els oboès encapçalats per Pere Saragossa –que hi juguen un paper determinant–, la concertino i un baix continu impecable en el ritme inconfusible de la música de Bach. Va resultar un veritable plaer per al nombrós públic escoltar aquesta interpretació d’un nivell artístic i expressiu altíssim, quelcom indispensable per afrontar amb mínimes garanties les obres mestres de Bach.


Lluís Trullén
Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet