Cerca de crítiques

Enquesta

Una Missa Solemnis molt poc solemne

12/11/2015 |

 

Programa: Cor de Cambra delPalau, Ensemble MatheusDirector: Jean-Christophe Spinosi

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus havien deixat un bon regust de boca en la seva darrera vinguda al Palau de la Música, fa tres anys, en què van interpretar El Messies de Händel. Però no han pogut repetir l’èxit d’aleshores. La Missa Solemnis de Beethoven té ben poc a veure amb l’oratori händelià i Spinosi en va fer una interpretació mancada de la cerimònia i la solemnitat que l’obra demana.

Potser perquè l’Ensemble Matheus toca amb instruments antics, Beethoven va sonar estrany. El so de l’orquestra era extremadament sec i eixut, sense gairebé vibració, la qual cosa impedia que la missa prengués caràcter espiritual. Les frases sonaven deslligades i amb una austeritat feridora, la música era completament mat i a vegades fins i tot es feia avorrida. Lluny de l’espiritualitat i la brillantor inherents a la Missa Solemnis, Spinosi semblava que volia fer passar Beethoven pel sedàs del barroc.

L’orquestra va tenir algunes deficiències tècniques, especialment la secció de vent, que va tocar desvinculada de la corda, en total absència d’unitat. El solo de violí en el Benedictus tampoc no va ser gaire lluït, amb un so esquifit i alguna desafinada.

La part vocal no va ser millor. Els solistes van ser bastant fluixos, llevat del baríton, Florian Boesch, l’únic que en la seva petita part solista a l’Agnus Dei va demostrar una veu bonica i una línia de cant elegant. La soprano Adriana Kucerová tenia una veu amb massa vibrato, una línia irregular i els aguts un xic curts. La mezzo Josè Maria Lo Monaco —que substituïa Malena Ernman, inicialment programada— va cantar amb una veu estreta i engolada i el tenor, Topi Lehtipuu, que ja havíem vist al Palau en El Messies de Spinosi, va demostrar novament que té una veu molt petita, insuficient, i aleshores ha de forçar per fer-se sentir.

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana no va semblar que passés el seu millor moment. Tot i que té veus molt bones i habitualment és un conjunt solvent, en la Missa Solemnis va demostrar una certa inseguretat i sobretot, una manca d’unitat evident entre els quatre timbres. No va sonar com un conjunt compacte, sinó que se sentien les parts de manera separada. Però potser això no és responsabilitat del cor, sinó de Spinosi, que va palesar una manca de sentit d’unitat en general. No va haver-hi compenetració entre orquestra i cor i tampoc amb els solistes.

Va ser una interpretació freda, austera i desangelada. No convidava a l’espiritualitat pròpia d’una obra religiosa i tampoc no desprenia el romanticisme característic del darrer Beethoven. Va ser una Missa Solemnis sense solemnitat. En acabar la interpretació de l’obra el públic va respondre amb la mateixa fredor, amb uns aplaudiments gens entusiastes, gairebé de cortesia.

Elsa Álvarez Forge
Núvol