Cerca de crítiques

Enquesta

Contrast de genis

27/10/2015 |

 

Programa: Mozart vs Haydn

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Contrast de genis i de formats en la cinquena proposta de l’OBC de la temporada; una obertura d’òpera d’entrant, un concert de primer i una simfonia de plat principal. Contraposició de dos genis que es respectaren i admiraren mútuament i entre els quals hi hagué, malgrat la diferència d’edat, una sòlida amistat.

I un programa d'aquells que agrada a tothom i la possibilitat de veure un director, Jan Willem de Vriend, de l’escola holandesa, gran coneixedor del classicisme musical; i un solista al piano, el sud-africà Kristian Bezuidenhout, deixeble del pianoforte de Bilson i que recentment ha enregistrat amb l’Orquestra Barroca de Friburg el concerts K 453 i K 482 de Mozart.

I d’entrada, una sorpresa agradable: la decisió d’emprar la trompa natural, més difícil de gestionar però amb una càlida sonoritat preciosa. L’orquestra va sonar compacte i va abordar l’Obertura de Les Noces de Figaro amb solvència. Després de l’obligada reorganització de l’orquestra i ja amb el piano de cua al mig de l’escenari Bezuidenhout va demostrar el profund coneixement de Mozart –de qui ja l’any passat va començar la interpretació al Palau del cicle complert de les seves sonates per a piano- amb una articulació perfecta conjugant la suavitat amb l’expressivitat del so, si bé la compenetració amb l’orquestra, especialment a l’Allegro inicial, no va ser l’òptim amb alguns desajustos evidents. El Concert ‘Jeunehomme’ de gran densitat expressiva i excepcional per la seva durada, poc freqüent en aquells anys, és una mostra del millor Mozart: la sorpresa de la ràpida intervenció del solista, la punyent gravetat del clima de l’Andantino central i la fogositat del Presto final van agradar molt al públic que va ovacionar repetidament Bezuidenhout.

Sorpresa també, a l’inici de la penúltima de les simfonies del catàleg de Haydn la 103 ‘Redoble de timbal’ en la qual l’orquestra va demostrar seguir en una línia ascendent sobretot per la fortalesa amb que defensa les partitures una corda molt millorada respecte la temporada passada. Quedem amb ganes de tornar a veure de Vriend el proper gener amb la Coral de Beethoven.

Ignasi Albors
Catclàssics