Els nostres dos grans centres religiosos de Catalunya, els monestirs de Montserrat i de Poblet, disposen des de fa pocs anys de nous orgues, poderoses maquinàries amb la tradició orguenística de segles i amb els avenços de la tecnologia. El de Montserrat, ja comentat, va ser construït per Albert Blancafort i inaugurat el 2010. El de Poblet, del 2012, és de fàbrica suïssa, la prestigiosa Metzler Orgelbau, i la seva característica principal és que recull elements que han caracteritzat l'orgueneria barroca europea. Dues joies de precisió, de so diferenciat. En aquest cas, la bella i austera església abacial de Poblet, que acull el Panteó Reial creat per Pere IV en una època brillant del gòtic català, s'enriqueix tant en els oficis monacals com en aquestes ocasions de concert que esperem es prodiguin.

Aquest festival ha començat amb un programa eclèctic amb un formidable organista holandès i alguna presència francesa. Grand Dialogue de Louis Marchand, de vida novel·lesca dels temps i al servei de Lluís XIV, juga amb les estètiques barroques de contrastos i ressons; i elpetitTrio,lluminós,deGuillaume Lasceux té arranjaments d'André Isoir de dues àries de Bach, atractives encara que allunyades de la versió original cantada. Per què tantes transcripcions acaben sent arranjaments d'una altra mà havent-hi una tradició orguenística important? No vaig entendre, per exemple, la versió de Reitze Smits per a orgue de les Variations sérieuses, opus 54 de Mendelssohn, i la del Largo del Concert per a dos violins BWV 1043 de Bach, que queda bé, encara que amb excessiva presència melòdica. Enmig de tot això, el que es va distingir va ser la sobrietat de l'organista Van Oosten, amb una excel·lent tècnica, fraseig i musicalitat i que va afrontar amb gran nivell els originals de la Fantasia en sol major i, finalment, de la Fantasia i fuga en sol menor BWV 542, de Bach.